ABC dels lladres de la mar (1699)

Miquel Ferrà i Martorell09/08/05 0:00

William Kidd és encarregat per la Corona britànica de capturar aes pirates i de dur a terme accions de represàlia contra la flota francesa. Disposa del galió Adventure, amb el qual arriba a Madagascar, on en lloc d'atacar els qui se li han assenyalat com a enemics, fa un pacte o aliança amb ells. Esdevé un dels pirates més temuts de la mar d'Aràbia i de l'oceà Indic. Però és capturat al cap de dos anys i penjat a la forca. Més fidel a la Corona, Sir Francis Drake (1540-1596) encarna el prototip del corsari anglès, el qual, després de realitzar diverses operacions de saqueig contra les possessions espanyoles a la mar del Sud, lluità amb èxit contra els espanyols i destruí llur flota a Cadis el 1587, a més de participar en la derrota de l'Armada Invencible el 1588. També féu el primer viatge anglès de circumnavegació. Els corsaris no eren més que navegants aventurers, en el cas de l'Atlàntic, anglesos, francesos i holandesos, hostils als espanyols, que feien la «guerra corsària» per encàrrec dels seus governs i no pel seu compte.

Els pirates eren el contrari, és a dir, que actuaven pel seu compte, assaltant els vaixells comercials, especialment els de bandera espanyola que navegaven carregats de mercaderies i minerals procedents d'Amèrica. Llavors hi havia els «bucaners», que no eren ni corsaris ni pirates, encara que de vegades anaven pel seu compte i altres pel d'algun govern. S'anomenaven «Germans de la Costa» i fundaren una mena de República a l'illa Tortuga, prop d'Haití, sota les ordres de cruels capitosts, que establien rígides lleis de convivència, especialment en l'afer de repartir botins, imposar la disciplina a bord i mantenir un bon comportament a l'illa. La «Llei de Moisès», aplicada per una falta com la de fumar sota la coberta d'un navili, significava quaranta assots. La pena de mort era també aplicada, principalment als traïdors. Bart Roberts fou un dels seus caps de govern i a causa d'haver capturat més de 400 vaixells era tingut en gran prestigi. Altres bucaners que han passat a la història són Sir Henry Morgan, William Dampier i Basil Ringrose. No oblidem el capità Edward Teach Barbanegra, famós per la seva llarguíssima barba ornada amb vetes de colors. Anava a la lluita amb tres parells de pistoles en bandolera. No arribaren a esser tan ferotges les dones bucaneres com Anne Bonny i Mary Read. La literatura aventurera ens ha regalat milers d'arguments sobre el tema, tot començant per L'illa del tresor del gran Stevenson, o El pirata, de Walter Scott. La història és llarga i la ficció, també. Salgari, Verne... I de la llibreria al quiosc amb aquelles entregues que Bruguera oferia en els anys 40, El Pirata negro, que signava un tal Arnaldo Visconti...

Tal volta, en aquella galopada per terra endins, cap a la costa, hi havia l'anhel de canviar d'ambients i veure's novament en el mar de les Antilles, potser tot ple de perills, però amigable, perquè la mar i el sol eren el terra i el sostre per als lluitadors del Carib.