Una campanya treu a llum les primeres estructures de la ciutat de Bocchoris

És precisament en aquest procés que els científics contextualitzen la importància d'una ciutat «indígena» que és, alhora, un dels jaciments més desconeguts quant a estudis de camp.

La campanya ha estat dirigida per Pep Merino i per Magdalena Estarellas que, gràcies al suport del Consistori de Pollença i del Consell, han tingut al seu càrrec tot el mes de juliol una dotzena d'estudiants.

Merino explicà la seva satisfacció pel treball, si bé reconegué que «ha estat just una petita passa», atesa la possible extensió del jaciment, devers 15.000 metres quadrats.

Encara hi queda molt per excavar. Però avui dia, caminar per damunt els fonaments d'aquesta urbs mil·lenària sorprèn a cada passa. Una ingent quantitat de restes ceràmiques, tant talaiòtiques com romanes, sobresurt en superfície, amb la qual cosa resulta gairebé imposible no aturar-se a cada moment. Aquests testimonis donen una idea de la vitalitat de Bocchoris en la seva època de màxima explendor, el segle I dC, com també de les notables relacions comercials que mantenia amb Pol·lèntia.

Així mateix, un altre aspecte destacat pels arqueòlegs fou la descoberta d'una més que nombrosa quantitat de «murets». Aquests caragols de mar eren emprats pels artesans de la localitat per elaborar tintures tèxtils amb les quals devien comerciar també amb els seus veïns romans.

Durant el mes que ha durat la campanya, Merino explicà que s'han pogut documentar els nivells finals d'ocupació del jaciment i veure les primeres estructures de la Bocchoris clàssica. Les estructures desenterrades corresponen a teules i paviments i a murs més gruixats i reforçats que els romans, però amb el temps pareix que s'adoptaren aquests darrers, més prims i sofisticats.