El creador de Panurgo (1483)

Francesc Rabelais neix a Chinon. Metge, professor d'anatomia, capellà de Meudon, escriptor, arribarà a la fama universal amb la seva memorable obra Gargantua i Pantagrue, un llibre monumental, pintoresc i original, on sota la cruesa del llenguatge, l'escepticisme i la boja imaginació, se senten una crítica superior, un profundíssim sentiment envers la humanitat, la passió de la justícia i el culte de la veritable ciència. Moriria el 1553 però els seus personatges li sobreviurien. Un dels principals personatges, Panurgo, ha fet popular l'episodi dels moltons. Conta que durant un viatge de Pantagruel, tingué aquest una discussió amb un venedor de moltons. Per tal de venjar-se'n li comprà un dels seus moltons i el precipità a la mar. L'exemple i els bels d'aquest arrossegaren els seus companys, llançant-se tots a les aigües. En tota la trama, abunden doncs, els simbolismes i així, Pantagruel, personatge principal, personifica, amb son pare, Gargantua, la monarquia, amb els seus apetits insaciables. Jo m'atreviria a dir, en aquest any de commemoracions cervantines, que l'obra paròdica de Rabelais és, pel seu pes i significació, com el Quixot de Cervantes per Espanya o els drames de Shakespeare per a Gran Bretanya. L'ambient, els enginyosos diàlegs, les expressions populars, les situacions còmiques o pintoresques, la matèria pedagògica que se'n pot treure... Tot ens du a admirar Rabelais, que havent passat pels ordes franciscà i benedictí posseïa una vasta cultura clàssica i un gran coneixement de la tradició dels pobles, un esperit tolerant i humanista, no mancat d'ironia i mordacitat, amb un llenguatge que ja hem qualificat per la seva riquesa i imaginació. Aquesta obra la formen en realitat dues novel·les enllaçades, que veren la composició i la llum en diferents dates, 1532, 1546, 1562 i 1534. El títol complet: «Els horribles i espantosos fets i gestes del molt famós Pantagruel, rei dels dipsodes».