La Fundació Joan March mostra les tauromàquies de Goya i Picasso

Tauromàquia: Goya i Picasso, títol de la mostra, que romandrà al centre fins al proper dia 17 de juliol, reuneix els 40 gravats de la sèrie que Francisco de Goya dedicà a la tauromàquia i els 26 que Pablo Picasso va crear prenent com a eix l'acció del toreig. En aquestes sèries, Goya i Picasso interpretaren de manera personal el tractat La tauromaquia o el arte de torear que va escriure José Delgado, torero del segle XVIII que emprava el pseudònim de «Pepe Hillo».

Però, tot i partir de la mateixa font escrita, a les tauromàquies es pot contemplar com cada un dels artistes vessà el seu geni i habilitat creatius per aplicar noves tècniques. Goya optà pel gravat amb aiguatinta, amb la finalitat d'obtenir efectes de fons sobris, d'un negre o un gris uniformes, i l'ús de tintes planes per retallar les siluetes. Picasso, per la seva banda, experimentà amb la mateixa tècnica però amb sucre. Aquesta pràctica va permetre a l'artista malagueny obtenir qualitats d'aquarel·la més altes i atorgar més llibertat al dibuix.

La sèrie de gravats de Goya fou realitzada entre 1814 i 1816 i, per tant, és posterior als desastres de la guerra. Encara que aquesta sèrie estava integrada inicialment per 33 làmines, l'artista aragonès va haver de gravar-ne unes 44, que tenen com a punt de partida l'edició francesa del 1876. Quant als gravats de Picasso, destaquen especialment per la seva diversitat, l'interès pels volums corporals i la tendència a la caricaturització.