Quan el 1566 nasqué el que havia d'heretar el tron de Constantinoble, tot succeint Selim I, «El Ferotge», tot fou goig i bauxa. Però Selim II anà creixent i la llegenda li aplicà un mal vici. Ja des de la seva adolescència era afectat de beure alcohol i això és pecat molt greu en la llei corànica. No és estrany que els turcs, després de la derrota de Lepanto, atribuïssin el fracàs a la mà castigadora de l'Altíssim.
Parlem de la batalla:
«Venia l'armada turca amb bon ordre: 280 vaixells, 250 galeres reials, galiotes de 18, 20 i 22 i algunes fragates. Nosaltres, 212 galeres i 6 galiotes. Sortí sa altessa amb una fragata i anà per tots els nostres estols animant i exortant capitans i soldats a la batalla tot fent servir paraules de gran eficàcia, a les quals, tothom va respondre amb entusiasme, tot i que pensaven tenir Déu de la seva part en aquella aferrissada lluita a mort. L'enemic formà un esquadró de mitja lluna, d'acord amb les instruccions del general Alí Bajà als seus capitans. Així anant, les naus enemigues, una vora l'altra, avançaven molt poc a poc. Per altra banda tenien al seu favor els corrents i el vent, però el temps es capgirà per desig de Nostre Senyor, posant-se de la nostra part. Només una milla hi hauria entre una armada i l'altra quan la nau general del Turc féu un tret de peça artillera desafiant-nos a batallar. Respongué la nostra Reial d'igual manera i quan ja molt juntes estaven les dues esquadres, el focs artillers començaren la batuda. Hi havia sis galiotes al davant de nosaltres, dues enfront de cada estol. Les nostres dues de la mà dreta intensificaren la seva artilleria i feren molt mal als contraris. Igualment, alhora, les altres quatre galiotes. Llavors, Barbarigo, envestí amb la seva esquadra de galeres i travaren un sagnant combat, en el qual, ferit Barbarigo, sabent que els seus homes eren victoriosos, morí.
Sa altesa va escometre amb el seu vaixell Reial la nau generala dels turcs, que malgrat tenir molta gent d'experimentada bravesa i haver rebut reforços per la part de popa, s'hagué de retre, mort Alí Bajà i perdut l'estendard. Un quart d'hora després, Joan Andrea, atacà per la banya dreta, la qual va rebre auxili de Luchalí, renegat i rei d'Alger, però apropant-se a la galera va veure que era de Joan Andrea i no la gosà escometre i decidí anar contra la nau capitana de Malta amb altres galeres, la qual, encara bregà molt bravament, i només pel nombre d'enemics fou retuda. Joan Andrea envestí la proa de Luchalí i la reté, i enfonsà una altra galiota i en capturà algunes altres. En la galera Reial fou mort per tret de falconet Bernardino de Cárdenas, ferit sobre la rodella acerada. Fallí al tercer dia. Veient Luchalí que la seva armada duia la part pitjor, procurà salvar-se i fugí amb cinc galeres.
Fou aquesta batalla molt gran, molt disputada i sangonosa. Es trigà prop d'hora i mitja a declarar-se la victòria cristiana, la qual nova, coneguda per molts turcs, procuraren dur el combat a terra ferma, i així se'n salvaren alguns, perdent, però, els vaixell. Foren capturats 204 naus sense comptar les que foren enfonsades o cremades. Les nostres baixes foren quatre galeres de venecians retudes i dues enfonsades. La nau capitana de Malta retuda. La de Sant Joan de Sicília quasi retuda. La nau patrona del Duc de Savoia retuda, com també retut fou el navili capità de Nicolás Doria,
en la qual morí lluitant el capità Joan de Silva i tota la seva companyia. Durà la batalla des de les dotze del migdia a les cinc del capvespre...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.