El festival Acústica 05 du el so nu al concert de ses Voltes de Palma

La festa començà cap a les vuit de l'horabaixa. El públic, no gaire nombrós en aquella hora, pogué presenciar l'actuació del primer solista de la fila: Luis Segura, o L.a. La intervenció del bateria dels Glycerine, tot sol amb la seva guitarra acústica, durà devers trenta minuts. Agradable, amb un estil ple de malenconia, completà una bona actuació, només entelada per algun petit problema de so i en la qual inclogué el seu darrer treball, Grey Coloured Melodies.

En segon lloc tocaren els No Children i també tingueren dificultats amb el so. En quinze minuts conclogueren la seva actuació, inclosa la dels convidats.

Els seguiren els Flying Dog, que tocaren amb un deix de tristor, una espècie de pop folk malenconiós i romàntic. El trio lluità també amb el so. Després de provar-ho un caramull de vegades, Jordi Herrera començà el seu accidentat i curtíssim concert. El vocalista dels Satellites patí amb una guitarra indomable i un so terrible i la brillantor esperada només es pogué apreciar amb comptagotes. Jaime Soriano, o So Simple..., de la banda Sexy Sadie, tocà una hora bona, durant la qual interpretà temes propis. Fins i tot s'animà amb una versió molt particular d'un tema de Britney Spears. Tanmateix, una corda de la seva guitarra es rompé i una altra vegada, com havia succeït amb Jordi, els Flying Dog salvaren la seva actuació.

Per finalitzar, John Tirado, de The Nash, oferí la seva música fins a mitjanit, interpretant cançons pròpies i d'altri, com l'homenatge que tributà als Smashing Pumpking.

En definitiva, una bona proposta que tanmateix haurà de millorar en molts d'aspectes. Encara que, d'entrada, s'ha d'aplaudir l'intent d'animar el panorama musical.