Lluís Maicas presentarà el proper dijous, a les 20.30 hores al Centre sociocultural del Consell d'Inca les seves dues noves obres La pedra viva i Quaderns de viatge 2 que han estat editades de manera conjunta per l'editorial Perifèrics.
No és casual que la publicació de la segona edició de Quaderns de viatge apareguts a Diari de Balears entre 2001 i 2004 i la d'aquesta obra inèdita, La pedra viva vagi unida. «Són obres que he escrit en paral·lel, fruit d'una mateixa època; em feia molta il·lusió la seva aparició conjunta», diu.
En fullejar La pedra viva, com apunta al pròleg Pere Bonet és inevitable demanar-se per com denominar aquestes notes dispars. «La definició d'aforismes no m'agrada massa -diu- són més aviat flaixos, sentències, qüestions resumides».
El títol d'aquest recull ho resumeix molt bé. «M'agrada la contradicció que amaga aquesta paraula, per una banda una naturalesa morta d'una pedra i per l'altre la paraula viva; amaga una impossibilitat manifesta i crec que el seu significat resumeix molt bé el que són aquestes notes; quelcom esmolat, que talla. És un exercici d'escriptura que, a diferència de la prosa, cerca la continència i la concentració», afegeix.
Maicas explica que fa poc, casualment, trobà una sentència de l'Evangeli que deia que «Déu és la pedra viva». «M'agrada la força del terme», diu.
Maicas parla també amb estima de la segona entrega de Quaderns de viatge. «És millor que la primera, i no podia ser d'altra manera perquè l'escriptura millora amb el temps i jo també he canviat. Crec que en aquesta edició la temàtica és més diversa, el lector hi trobarà menys política i més qüestions relacionades amb el record i la memòria, a més d'abordar la temàtica de l'art».
L'art, una constant a l'obra de l'autor inquer, no apareix en aquesta ocasió en forma de gravats o muntatges sinó només a nivell de reflexió. «Crec que la meva vertadera vocació és l'art però en tenir mancances en la meva formació només puc tractar aquest tema de forma lateral, com ho faig a través de l'escriptura. És un tema sobre el qual reflexion tant a les notacions de La pedra viva com als articles de Quaderns de viatge.
L'autor recomana la lectura conjunta d'aquestes dues obres que defineix com a complementàries. Per una banda l'escriptura sintètica i poètica alhora de La pedra viva i per l'altra l'anàlisi i l'amplificació de la prosa de Quaderns de viatge.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.