Una samaritana a Mallorca (1826)

Miquel Ferrà i Martorell15/05/05 0:00

Samaria és una regió de la Palestina central i la ciutat homònima fou fundada vers el 880 abans de Crist. Fou capital del Regne d'Israel. Presa i destruïda pel rei Sargó II, la reconstruí Herodes, el qual li donà el nom de Sebastê. El samarità i la samaritana han arribat a nosaltres a través dels referents evangèlics. El Bon Samarità, personatge principal d'una paràbola senzilla i commovedora de l'Evangeli, on s'ensenya el dogma de la fraternitat humana. Els pintors Rembrandt i Delacroix, entre d'altres, han plasmat en sengles obres aquest episodi bíblic. La Samaritana, per altra banda, d'una ètnia menyspreada pels jueus, ens mostra un altre exemple de caritat a l'escena del pou, quan serveix aigua a Jesucrist. És aquesta la que dóna nom al carrer ciutadà que coneixem i això és perquè dins una casa d'aquesta via pública era guardada la figura de la Samaritana que el Gremi de Corders duia en processó el Dijous Sant. Una evocació, per tant, romàntica, de finals del segle XVIII i començaments del XIX. Tanmateix, aquest carrer, ens presenta més història, ja que es va dir també de Can Dameto de la Quartera, a causa de la residència dels Dameto-Catllar, una branca nobiliària fundada en el segle XVI per Pere Catllar Dameto. El casal de Can Dameto, en el número 4, fou construït en el segle XV i ha hagut de passar per nombroses transformacions. Sembla que en el seu estat original, la coberta era una terrassa que després fou transformada en porxos de columnes octogonals. En el pati és interessant la columna octogonal, relíquia de l'Edat Mitjana, així com altres restes de l'edificació gòtica primitiva, entre d'ells, una gàrgola a la façana, per davall dels porxos. Els propietaris anteriors als Dameto pogueren ser els Zaforteza, l'escut dels quals es conserva en el jardí interior. Tot plegat ens parla d'aquells aristòcrates i cavallers que participaren en diferents accions contra l'Islam: Guerra de Granada, Expedició contra Alger manada per l'emperador Carles I, Guerra de les Alpujarras contra la població morisca, etc.

Passant al tema inicial, que és el de Samaria i els samaritans, podem apuntar el que diuen sobre el tema els textos corànics. Abans, però, farem esment d'una dada important: El primer traductor que vessà l'Alcorà a la llengua catalana fou un frare mallorquí, Fra Francesc Pons Saclota, franciscà, i això va ser el 1381 per encàrrec del rei Pere III.

A la Sura XX, versicles 87, 90 i 96, es parla d'un altre Samarità, que en aquest cas, és pervers. En el text, «essameri» es tradueix per «samarità», perquè els comentadors adverteixen que no era el nom propi, sinó l'ètnic d'aquest individu.

«-Acab de posar en prova el teu poble, Moisès. Durant la teva absència, els samarità els ha fet perdre el bon camí.

-No hem violat les nostres promeses per nosaltres mateixos, sinó que ens han manat de portar els nostres ornaments (com són els anells, les polseres i altres joies que els jueus havien llevat als egipcis), i un cop que els hem reunit, el samarità els ha tirat al foc, per dir que aquest és el nostre Déu i el déu de Moisès, alhora que mostrava un bou (com a model del que s'havia de fer amb els metalls preciosos).

-Oh! Tu! Samarità! Quin és el teu propòsit, les teves intencions?

-Jo he vist els que ells no veien.

-Va respondre.
-He pres una grapada de pols dels peus de l'Enviat de Déu (es refereix a l'àngel Gabriel que tenia la propietat de donar vida als objectes inanimats) i l'he llençat dins el bou fus...».