Record de Quadrado (1840)

Miquel Ferrà i Martorell11/05/05 0:00

En el centre del casc antic de Palma, la Plaça de Quadrado ocupa bona part del terreny on hi hagué el Convent de Monges de la Consolació, actualment un espai que podríem qualificar de «romàntic», en el sentit més ample de la paraula. Hi és visible l'absis de l'església de Sant Francesc i Can Barceló, una de les obres arquitectòniques més significatives de Bartomeu Ferrà, el qual, inquiet i polifacètic, acceptà el Modernisme però no es volgué desprendre totalment dels seus prejudicis neogòtics. Data de 1902 i es pot considerar un treball de transició que aprofità el darrer pis per a l'exhibició de grans composicions en ceràmica de la Roqueta. Són belles al·legories sobre les arts industrials que volen proclamar un ressorgiment econòmic de Palma. Hi ha tot un caràcter historicista en el conjunt de l'immoble. El plafons ceràmics, atribuïts a Vicenç Llorens, ens descobreixen les menestralies més arrelades en el nostre passat, amb personatges clàssics i medievals de gran ingenuitat i bellesa. Els ornaments, vegetals o geomètrics, ens translladen al goticisme septentrional mentre que d'altres alements com els miradors envidrats, els arabescos i les finestres geminades ens recorden les influències orientals mai del tot extingides. La plaça està dedicada a Josep Maria Quadrado, historiador, periodista i poeta, nascut a Ciutadella de Menorca el 1819. Arxiver de l'Arxiu Històric de Mallorca, fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Real Acadèmia de la Història. Fundà, juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis, el setmanari «La Palma» (1840) i els seus articles exerciren una gran influència. Contribuí al redreçament cultural de Mallorca, va fer moltes aportacions a l'estudi de la literatura catalana, treballà activament en temes històrics, com ara la dominació àrab i la guerra entre forans i ciutadans, i es compta entre els intel·lectuals de més prestigi del segle XIX. Morí a Palma el 1896. Aquella revista, «La Palma», publicada al llarg d'un any, va difondre la ideologia romàntica entre els intel·lectuals mallorquins. Com explica Llompart, «malgrat ella mateixa i les opinions que alguns dels seus col·laboradors professaven quant a les possibilitats de la llengua catalana, aquesta revista contribuí a crear l'ambient propici perquè la Reinaixença es propagàs a Mallorca». D'acord amb aquesta i altres possibilitats de la poesia illenca, «La Palma» proclamava:

«El viatger tancat en una diligència, i que a través dels vidres i entre la pols veu passar qual panorama mòbil els camps i els edificis, és la imatge de la nostra literatura; les seves mirades són ràpides, indiferents, i com assaciades de veure, les seves sensacions tan fugitives com els objectes que les produeixen, records vagarosos i contrastants que rellisquen per la seva ment com les rodes del carruatge, fins que cansat d'agitació i d'estèrils pensaments, es deixa caure comfortablement endormissat en el respatller del seu seient, tot esperant emprar les seves idees el dia de descans. Nosaltres, tanmateix, generació actual, mortals fugitius que només podem disposar de breus dies, puix que la nostra peregrinació haurà acabat abans que el segle acabi la seva, i que morirem en el desert abans de veure la terra promesa i anunciada, lluny de deixar-nos vèncer per la son indolent, ens hem d'apressar a crear i produir, i d'aquesta manera, quelcom de nosaltres restarà per a la venturosa generació que ens ha de succeir, encendre un far que ens pugui dirigir dins la foscor, disciplinar la nostra caravana...»

La travessia del desert.