Blake crea un joc d'intriga amb el poder de la ment

Després d'Espíritu, el seu primer muntatge, Blake torna als escenaris amb un «joc d'intriga» concebut a partir de la idea que «estam absolutament controlats i manipulats».

Cada vegada que parlam per telèfon o enviam un correu electrònic o cada vegada que feim servir una targeta de crèdit deixam un rastre electrònic que és captat per algun dels satèl·lits que operen per a un sistema mundial d'espionatge -la xarxa Echelon- que no només ho sap tot de nosaltres, sinó que, a més, és capaç de conspirar perquè actuem d'acord amb els seus interessos. Segons aquesta teoria «sempre hi ha algú amb major capacitat de control» i aquesta idea és la que se sosté i es desenvolupa a l'obra, escrita per Miguel Murillo i dirigida per Esteve Ferrer, per tal de demostrar «mitjançant la màgia, la quantitat d'informació sobre la gent normal que circula actualment per les telecomunicacions».

Així, jugant amb els números i amb els pensaments de l'espectador, que es veu advocat a participar en diferents moments, Anthony Blake mostra l'experiència adquirida en 22 anys de professió per anar descobrint insòlits mecanismes que argumenten que «només som una seqüència numèrica en internet».

Tot i que va reconèixer que l'atmosfera d'intriga del muntatge i algunes de seves les revelacions poden resultar «angoixants», el mag afirmà que es tracta d'un muntatge «divertit i molt entretingut», gràcies al ritme trepidant de l'obra, que no deixa descansar l'espectador durant l'hora i mitja que dura. No debades, el polèmic il·lusionista admeté que «no tenc poders sobrenaturals» i destacà que els seus espectacles es basen en algun tipus de truc i que per això sempre finalitza la seva actuació recordant allò de «tot el que heu vist ha estat producte de la vostra imaginació».