Mor Teilhard de Chardin (1955)

Miquel Ferrà i Martorell09/04/05 0:00

Mor a Nova York el filòsog i antropòleg Pierre Teilhard de Chardin a l'edat de setanta-tres anys. Aquest jesuïta francès gaudia en el món científic de fama universal com a paleontòleg des del 1931, ja que el seu nom anava unit a una de les troballes més sensacionals: el descobriment de l'home de Peking. Era molt conegut popularment a França, la seva pàtria, com a pensador i filòsof. En el seu memorable estudi «El fenomen humà», escrit del 1938 al 1940, el savi entra, humilment, però també amb gran intel·ligència, en el món de les revelacions transcendents i demostra que és capaç de fer una síntesi de totes aquelles disciplines que domina. Explicar el fenomen de l'ésser humà. Aquesta era la seva intenció. Creu en la teoria evolutiva i estableix que la matèria es troba en el començament mateix de l'evolució. Tanmateix no coincideix amb els materialistes i ensenya que el món ha estat creat per Déu i que el començament de tot no és més que la «matèria vivificada». Aquesta evolució de la matèria, o de la vida, aconsegueix estructurar-se amb gran complexitat i ha de transcórrer de manera anàloga a l'evolució de la consciència. O en altres mots, la realitat de l'ésser humà és la complexitat màxima i també el grau màxim de la consciència.

El desenvolupament evolucionista posterior es caracteritza com una socialització de la humanitat, això vol dir, la realització dels individus a través de la comunitat. Això li permetia arribar a la forma màxima d'unitat i coneixement. En aquest instant, la unitat espiritual dels Molts en l'etern es troba, segons Teilhard de Chardin, en el punt Omega, quan Déu i la humanitat unificada en un «sobre-jo» s'unifiquen. Un dels mèrits principals del savi fou el de crear una gran confiança en el futur de la humanitat, un positiu optimisme que contrastava amb els filòsofs pessimistes del moment. Un altre mèrit d'aquest autor fou obrir un camí que no estava en contradicció amb les seves creences i permetia incorporar aquestes de manera harmònica a les de caràcter purament materialista. Altres llibres seus com «L'aparició de l'home» i «El futur de l'home» són també obres capitals, que dissortadament foren publicades després de la seva mort. «Tot el que es troba en evolució des del punt alfa, el primer nucli de matèria indiferenciada, fins a un futur avui encara incognoscible, omega, que serà unió amb Déu. L'home és l'espècie existent situada en el punt més alt d'aquesta escala». Heus aquí el missatge final de Teilhard de Chardin, l'home que provocà amb els seus escrits sonades polèmiques i al mateix temps que honorà la dignitat humana com cap altre element de ciència ho ha sabut fer.