El sacrilegi de Sueca (1629)

Miquel Ferrà i Martorell22/03/05 0:00

Tal dia com avui era penjat a la forca, per ordre del governador, Vicente Moncayo, l'home que va cometre un robatori de Sagrades Formes al convent dels Pares Carmelites Descalços de Sueca. Ho va fer amb la complicitat d'una dona, a qui el delinqüent encarregà la venda dels objectes litúrgics, i del plater Miquel Gamir, que els comprà. Tots tres havien estat detinguts, interrogats i empresonats. Vicente Moncayo, com diu el cronista, «morí notablement, penedit i conforme: en publicar-li la sentència no va voler apel·lar a l'Audiència i tampoc son pare el va voler convèncer de fer-ho; tanmateix, la justícia deixà passar deu dies com si hagués apel·lat, al cap dels quals fou executada la sentència, havent-li fet la cerimònia de tallar-li la mà, a la plaça de la Seu, enmig de gran concurrència...».

La dona fou fuetejada, i l'argenter, a més de rebre dos-cents assots fou condemnat a fer amb tota aquella plata malament comprada a fer una llàntia per a la Capella del Santíssim.

El cronista explica així els fets: «Fou avisat el virrei que en el convent dels Pares Descalços havien robat el Copó del Santíssim Sagrament amb vint-i-vuit formes. Feren investigacions entorn del cas el Consell Criminal i el vicari general, però a València es varen fer millors diligències. A una alqueria, prop del molí de la Vera, fou detingut pel governador, el dimecres a mitja nit, el delinqüent, un xicot de divuit anys, el qual es confessà autor del delicte. Afegí que havia tirat les Sagrades Formes a una síquia, però poc després va dir que se les havia menjat, i que no hi havia hagut més motiu que, entrant a l'església per sentir missa, li semblà veure un homenot, que a l'instant desaparegué, no sense deixar-li abans la clau del sagrari, així doncs, mogut per aquella temptació, executà la malifeta. El xicot arribà a València amb el seu botí i el donà a vendre...».

Tal fou l'escàndol que produïren aquells fets en l'opinió pública que el Governador havia publicat un ban on eren oferides cinc-centes lliures i treure dos homes de treballs forçats a qui descobrís l'autor del robatori. Això de tallar la mà dreta al que havia comès un robatori sacríleg, pena d'arrels purament bíbliques i medievals, era encara vigent en els segles XVII i XVIII.

El més trist del cas és que es tractava d'un al·lot, gairebé adolescent, i d'una cobdícia moguda per la gran misèria que patien en aquella època els pagesos o llauradors. Tanmateix, no oblidem tampoc, que els ulls dels inquisidors vigilaven aquells esdeveniments ben de prop i els interrogatoris havien d'aclarir si es tractava d'un robatori purament crematístic, com així fou, o una acció sense més propòsit que el sacrilegi. El resultat matemàtic és clar: una vida a canvi d'unes unces d'argent.