Mor Frederik Taylor (1915)

Mor a Filadèlfia l'enginyer americà Frederick Winslow Taylor, nascut a la mateixa ciutat, Penssylvània, el 1856. Aquest científic estudià a l'Acadèmia Phillips Exeter i després, amb totes les il·lusions del món, va voler ingressar a la Universitat de Harvard. La sort no l'acompanyà, ja que una malaltia dels ulls frustrà els seus somnis educacionals. Es va haver de conformar, de moment, amb una feina mal pagada en una empresa siderúrgica. Era, però, una persona constant i disciplinada, de manera que progressant, passa a passa, es convertí, el 1889, en enginyer en cap. Seguí treballant intensament de dia i estudiant de nit, un esforç que li resultà rendible, puix que el 1883 es graduava en enginyeria a l'Institut de Tecnologia Stevens. Bon investigador, féu alguns petits invents, però la seva aportació més important fou la d'aplicar les normes de l'enginyeria als éssers humans que treballen a les grans indústries. Es tractava de racionalitzar les intervencions de la mà d'obra en els esquemes de producció. Això significava separar les diferents etapes de cada treball, midar o mesurar la durada de moviments, eliminar les pèrdues de temps i esforç. Aquesta matèria va rebre el nom de «direcció científica» i els mitjans empresarials s'hi varen interessar. Així, incorporaren aquells sistemes a les factories en nombrosos casos. D'aquesta manera, Taylor adquirí gran coneguda com a consultor independent i per això és considerat, històricament, el primer expert en rendiments de feina. Tanmateix, els crítics de la Revolució Industrial no podien veure aquestes matèries de control amb gaire simpatia. El panorama laboral s'havia complicat. Era l'home contra la màquina. L'home fermat a la màquina.