Les Drassanes tornen cent anys enrere per esdevenir el centre de la festa de Balears

Tot i el fred, el públic sortí al carrer, encara que no es va registrar la gran afluència d'altres edicions

02/03/05 0:00

J.C. Palma.
La plaça de les Drassanes es convertí ahir en el gran centre de les activitats commemoratives de la Diada autonòmica. Des de primera hora del matí, i a pesar del fred intens i dels niguls amenaçadors, tant els palmesans com els residents de la Part Forana assistiren fidels a una jornada de passeig voltant els carrers de la Llonja, animats per a l'ocasió amb un seguit de paradetes i atraccions de dinamització de carrer a càrrec de diversos grups, teatrals i musicals.

Així, en constant moviment, les comparses de carrer posaren el to simpàtic a la festa. En un racó de la plaça de la Llonja, l'actor Joan Carles Bestard, vestit de capellà, allunyava dels homes una fadrina vella de començaments del segle XX, mentre una beata s'escandalitzava i era consolada per uns guàrdies i pel sereno.

Si al passeig de Guillem Sagrera es concentraven davall diferents envelats les activitats dirigides als més petits, la plaça de les Drassanes i els carrers fins a la Llonja es convertien en l'aparador de productes illencs. Des de la gastronomia fins a l'artesania illenca hi trobaven el seu lloc. Mentre uns s'aturaven per contemplar l'art del fang, altres guaitaven als estands dels sabaters; uns contemplaven les bossetes de l'herboristeria i els més llépols es demanaven quin gust deu tenir un pa d'albercocs.

On no faltaren les coes fou a les paradetes de bunyols, calents tot just trets de l'oli fumejant en un tragí constant de les venedores, que combatien el fred amb enormes tasses de cafè. Tot i l'aspecte popular i simpàtic de la fira, s'hi podien sentir comentaris sobre els preus i la seva «impopularitat».

Amb tanta de varietat alimentària era gairebé impossible fugir del fred, combatut per alguns amb vi negre calent, sense firar res. Regalèssia per als infants, pernil salat per als amants del bon menjar o neuletes farcides amb sorprenents dolços per a les parelles enamorades que tafanejaven per tot.

Els sons de la dixieland contrastaven amb les xeremies llunyanes, o amb la remor de les ximbombes. Fidels a cada festa de carrer, el grup de vents Wonderbrass animava i aconseguia mamballetes. Mentrestant, els més menuts s'acostaven a una barberia perquè els maquillassin amb un bigot «d'un temps» o ballaven seguint la comparsa d'un grup de pallassos que tirava confeti.