Homenatge a Miquel Bauçà a Barcelona

L'homenatge, conduït per Carles Rebassa, va comptar amb Sam Abrams, Vicenç Altaió, Toni Artigues, Iolanda Bonet, Narcís Comadira, Jordi Coca, Jordi Cornudella, Bartomeu Fiol, Francesc Gelonch, Valentí Gómez, Núria Martínez-Vernis, Melcion Mateu, Biel Mesquida, Albert Mestres, Empar Moliner, Miquel de Palol, Francesc Parcerisas, Sebastià Perelló, Bernat Puigtobella, Albert Roig, Toni Sala, Màrius Sampere, Màrius Serra, Lluís Solà, Ricard Torrents, Antònia Vicens, Enric Virgili i Júlia Zabala, que van llegir la seva pàgina predilecta de l'obra de Miquel Bauçà.

L'acte de record a Miquel Bauçà va despertar un gran interès popular. La sala del palau Moja, a les Rambles de Barcelona, es va omplir més enllà del seu límit raonable. Hi havia tanta de gent que un gran nombre d'oïdors va haver de romandre dempeus o asseguts al terra mentre els escriptors recitaven l'obra del mallorquí.

La mort de Miquel Bauçà ha causat un alt enrenou mediàtic, malgrat que ell sempre es va mantenir al marge de la vida pública. El seu cos sense vida va ser trobat al seu domicili barceloní, el passat 3 de febrer, alguns dies després de la seva mort. El seu caràcter solitari, potser extravagant, i el poc tracte amb els editors, inexistent amb la premsa, ha alimentat el mite d'un escriptor, considerat per molts com un dels millors de la literatura catalana de les últimes dècades.

El poeta va néixer a Felanitx el 1940. En la dècada dels 60 es va instal·lar a Barcelona. El pròxim abril sortirà en venda la seva última obra, Rudiments de saviesa, a títol pòstum. L'escriptura de Miquel Bauçà és considerada insòlita, radicalment local, i per això mateix, de caràcter universalista. Altres obres de la seva carrera literària són El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (Premi Vicent Andrés Estellés, 1975), Cants joiosos (1978), Les Mirsines: colònia de vacances (1983) i El crepuscle encén estels (1992).

Va guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 1985 amb Carrer Marsala, la seva primera novel·la. A aquesta li varen seguir L'estuari, L'escarcellera, El canvi. Els estats de connivència.