L'obra «Dinamita» recupera per al teatre l'humor televisiu del Tricicle

L'espectacle es representa aquest cap de setmana a l'Auditòrium

TW
0

P.G.Palma.
Escenes quotidianes que es duen a l'absurd i històries fantàstiques que esdeven realitat. Aquests són els eixos temàtics a partir dels quals es creen els esquetxos que donen cos a Dinamita, l'adaptació en format teatral que Tricicle ha fet de l'exitosa sèrie de TV3, que es representa a l'Auditòrium de Palma fins diumenge. Protagonitzada per Toni González, Enric Cases, Carlos Heredia, Cati Solivellas i Cristina Solà, l'obra que dirigeix Paco Mir condensa en noranta minuts els seixanta millors esquetxos dels més de mil que s'han emès en les cinc temporades que la sèrie porta en programació. Una nova prova que el que ha estat un èxit a la petita pantalla pot trobar el mateix ressò en teatre.

En aquest cas, la idea de traslladar Dinamita al teatre «va començar sent una idea de cafè que finalment es va fer realitat», explicà Solivellas. Es realitzà una selecció dels esquetxos, en la qual van prevaler com a criteris les seves possibilitats teatrals i que tinguessin com a protagonistes els personatges més populars entre el públic. L'espectacle aplega prop de vint-i-cinc esquetxos, cada un dels quals conté dos o tres gags televisius, que comparteixen «temàtica, escenografia i protagonistes».

Tanmateix, en opinió dels intèrprets, conèixer el programa no és fonamental per connectar amb l'espectador. Està clar que «la complicitat amb el públic és major si el coneix», però el fet de representar «escenes que formen part de la vida quotidiana» utilitzant un llenguatge humorístic no ho fa imprescindible, tal com han pogut constatar en les distintes funcions que duen realitzades des que s'estrenà l'obra el maig del 2004.

Mallorca és la darrera parada d'aquest muntatge, abans que els actors encetin altres projectes individuals. Tanmateix, els intèrprets no descarten tornar junts als escenaris, ja que asseguren que a l'equip hi ha «química i professionalitat». A més, Trilita, la nova sèrie de TV3, «també podria portar-se al teatre», apunten. Així mateix, el treball sobre les taules els ofereix altres tipus de satisfaccions que no poden obtenir amb un mitjà com la televisió.

Formats al teatre, tots ells van coincidir que damunt l'escenari «sents la reacció immediata del públic a allò que estàs fent», «és com un examen diari» i això «et permet millorar el teu treball, anar afinant» en cada representació, que, a més, «té molt més ritme i vitalitat», assenyalà Heredia. També implica un major «esforç a l'hora de resituar el públic al començament de cada esquetx».