El rock en català lluità contra el desencís de la plaça d'Espanya

Però el cèlebre tema que va fer cantar tothom que seguí l'actuació de qui fou membre de Sau arribava quasi al final del vespre. Marta Elka i la seva banda s'havien encarregat d'obrir les actuacions. La cantautora i violinista pujava a l'escenari amb un públic que semblava disposat a entregar-se a la sessió de rock català que se'ls hi oferia en una plaça on Esquerra Republicana de Catalunya havia ubicat el seu expositor i que, d'altra banda, estava sobradament aprovisionada de paradetes de xurros i gofres per garantir un dolç descans entre actuació i actuació.

Els sons arrelats a la tradició cultural catalana de Marta Elka Group donava pas a uns veterans del panorama de la música en català. El conjunt que Pep Suasi lidera des del 1992, Fora des Sembrat, pujava a l'escenari disposat a no decebre als seus incondicionals. Joves d'institut, alguns portadors de la bandera catalana, ocupaven les primeres files i no deixaren de corejar els temes que, en una altra línia, també convidaren, com en altres places, al 'revival' del temps en què el rock català vivia un estat de plena eclosió.

Tres quarts d'hora després que la banda de Suasi abandonàs l'escenari hi pujà Pep Sala. Aquest retard feia que l'excomponent de Sau començàs l'actuació amb un públic no molt nombrós. Però els que hi eren foren encalentint-se de nou al ritme de les cançons de l'últim disc que Sala ha enregistrat amb la Banda del Bar, Crítica de la raó pura, corejaren els temes de la seva discografia en solitari, i vibraren al recordar alguns grans èxits de Sau com El tren de mitjanit, La nina de Mallorca i La força de les armes.