«Si voleu podeu cantar amb nosaltres»

Matthew Sweet i The Zinedines oferiren les actuacions més completes a la plaça Joan Carles I

JOAN CASTELLSPalma21/01/05 0:00

«Si voleu podeu cantar amb nosaltres, ens feria molta il·lusió», així va presentar Matthew Sweet la incursió del seu repertori en les cançons deGirlfriend (1991), l'àlbum més aplaudit de la seva discografia. I ho aconseguí. El clímax es visqué a la plaça Joan Carles I amb cançons com I've been waiting o Divine Intervention, amb el públic ballant i corejant la lletra ben apresa. Fou el concert més complet i destacat de la vetlada, i el que també més public reuní a la plaça. Lluny queden els anys en què Sweet es conreà la fama de geni incomprès, quan només era conegut fora de les fronteres d'EUA pels més entesos en pop. Arà, convertit en un «pes pesant» del rock d'una Àmerica no recuperada encara de l'era Seattle, gaudeix del seu millor moment després de triomfar al Japó.

Però la nit començà amb puntualitat britànica molt abans. El grup de Muro The Zinedines donà els primers acords de guitarra a les 22.00 hores quan els concentrats davant l'escenari estaven més pels botifarrons que per la música. Manel Martínez i companyia tenien altres plans i amb ritme constant presentaren les cançons del seu alabat darrer trebalTake me Take me. Melodies contagioses i riffs de guitarra incendiaris, marca de la casa en mans de Miquel «Pinti» Martínez, es guanyaren l'atenció dels presents trencant la maledicció de primers a l'escenari. Un concert impecable, simpàtic i amb la traca final protagonitzada per «Pinti», arrabassant cordes de la seva Gibson SG i aixecant passions entre les primeres fileres de seguidors en una catarsi sonora de notes i feedback creixent.

Més discreta fou l'actuació de Matt Sharp i els seus Goldenboy. Segons a l'escenari, la seva combinació d'acústiques, guitarres i pianos no entusiasmà de forma especial, ni tan sols en la seva incursió aSweet Jane de la Velvet Underground. L'ex-Weezer i ex-The Rentals repassà les cançons de la seva trajectòria i especialment del seu darrer treball, intentant al màxim agradar al públic. Tot i la qualitat de les seves composicions, la revetla no fou la seva millor nit.

Tancaren la nit The Movies. El fred i l'hora (pujaren a l'escenari gairebé a les 03.00 hores) no els feren cap favor ja que la majoria del públic ja abandonava la plaça. Els que hi quedaren gaudiren de la perfecta banda sonora per a una desoladora imatge. Una plaça amb pinzellades de post-huracà amb cançons que recordaren Joy Division i The Fall, amb ambients foscos, agressius a la vegada que depressius.