Mor Agustín González, secundari d'or del cine i el teatre espanyol

Agustín González Martínez va néixer a Madrid el 1930. Ningú no s'enfadava al cine com González qui, en el decurs de la seva carrera, es va convertir en el secundari d'or del cine i el teatre espanyol gràcies a uns personatges iracunds que foren el seu segell d'identitat.

Començà la seva trajectòria com a actor al Teatre Espanyol Universitari, on va estar diversos anys mentre provava diferents carreres abans de reafirmar-se en la seva vocació actoral. El 1953 estrenà l'obra teatral d'Alfonso Sastre Escuadra hacia la muerte, on feia un petit paper. L'any següent debutà al cinema amb Felices Pascuas, de Juan Antonio Bardem.

A la dècada dels seixanta també començà a prodigar-se al cine en films com Plácido (1961), de Berlanga; Atraco a las tres (1962), de José María Forqué; De cuerpo presente (1965), d'Antonio Eceiza; o Un día es un día (1968), de Francisco Prosper.

El 1970, l'actor representà Luces de Bohemia de Valle Inclán, on treballà amb José María Rodero interpretant Latino d'Hispalis. La companyia exhibí l'obra per tot l'Estat espanyol i, posteriorment, fou duita a la petita pantalla. En el món del cine treballà a Tamaño natura (1973), de Berlanga; a La Regenta (1974), de Gonzalo Suárez; i Cinco tenedores (1979), de Fernán-Gómez, entre altres.

A la dècada dels vuitanta va ser un dels actors més contractats i participà en pel·lícules com Volver a empezar (1981), de José Luis Garci; La colmena (1982), de Mario Camus; Los santos inocentes (1984), de Mario Camus; i Las bicicletas son para el verano (1984), de Jaime Chávarri.