«Tatxín, tatxín, Sant Antoni és artanenc»

Per primera vegada després de vint anys la «casa del Trui» tornà a ser ca mossèn Gili, obrer major d'Artà

M.P./C.V.Artà17/01/05 0:00

Ben prest i amb els ànims ben calents. El Sant Antoni d'Artà és, sense cap dubte, el més matiner de l'Illa. A les nou en punt del matí, les primeres notes detatxín, tatxín, tatxín santantonier sonaren davant la «casa del Trui». Al cap de vint anys ca mossèn Gili, obrer major d'Artà, fou una altra vegada la «casa del Trui», el lloc emblemàtic on de ben matí ja s'ensuma la xocolata calenta amb ensaïmada. A l'indret, hi acudeixen tots els membres de l'Obreria per berenar i per començar a entonar les primeres gloses. Després, Xisco Mosca i Biel Ferriol es preparen per posar-se els vestits de dimoni. Dimonis que es fan respectar i que ballen fins a l'extenuació per a esplai de petits i de grans.

Els mocadors vermells, element indispensable per a la celebració de Sant Antoni a Artà, i les camises blanques començaren a envair el carrer de «la casa del Trui». Enguany, com que la festa queia en diumenge, el centre antic de la localitat quedà petit davant l'allau de gent que aclamà el seu patró. Feia anys que no es recordava una jornada amb tanta de participació.

Un pic finalitzada la primera dansa de l'estol infernal, pels carrers pròxims a la «casa del Trui» s'hi comencen a sentir corregudes i rialles. Els jovenets cerquen un racó per poder veure un ball i per encalçar d'una manera o de l'altra els dos dimonis d'Artà. Dos diables que no dubten gens ni mica a agafar una joveneta per treure-la a ballar enmig del cercle infernal que han format gràcies a les seves canyes.

«Casa del Trui»
Tres són els obrers majors d'Artà, encarregats d'organitzar la festa de Sant Antoni: Pere Pep Gil, Miquel Cursach i mossèn Antoni Gili. Però, tot i ser tres, en les vint darreres edicions «la casa del Trui», d'on surt cada any la comitiva de dimonis i de músics, ha anat alternant d'ubicació només entre el domicili de Pere Pep Gil i el de Miquel Cursach.

Enguany, una vegada que mossèn Gili s'ha tornat a instal·lar a Artà, acabat ja el seu servei com a capellà a Algaida, la seva casa ha entrat de bell nou en la rotació prevista.

D'ara endavant, l'emblemàtica «casa del Trui» s'alternarà entre els tres habitatges del obrers majors.

Com és tradicional, la figura del sant patró no sortí ahir acompanyant els dimonis. La seva aparició es reserva per avui, dia de Sant Antoni i de celebració de les beneïdes.

L'esperit d'aquesta tradicional festa envaeix Artà cada any. Tal vegada, el sentiment no es pot entendre si no es viu de ple. Però són ben pocs els qui, un cop visitat Artà en una jornada tan important, restin passius davant la celebració. L'ambient vibra i el fred no té importància: Sant Antoni és de tots i no té edat. Petits i grans surten al carrer per gaudir de la festa per excel·lència de tot un poble.

Alguns encara es pensen que sant Antoni és pobler, però qui en viu la festa a Artà no dubta a defensar que és artanenc. I visca Sant Antoni!