Ben prest i amb els ànims ben calents. El Sant Antoni d'Artà és,
sense cap dubte, el més matiner de l'Illa. A les nou en punt del
matí, les primeres notes detatxín, tatxín, tatxín santantonier
sonaren davant la «casa del Trui». Al cap de vint anys ca mossèn
Gili, obrer major d'Artà, fou una altra vegada la «casa del Trui»,
el lloc emblemàtic on de ben matí ja s'ensuma la xocolata calenta
amb ensaïmada. A l'indret, hi acudeixen tots els membres de
l'Obreria per berenar i per començar a entonar les primeres gloses.
Després, Xisco Mosca i Biel Ferriol es preparen per posar-se els
vestits de dimoni. Dimonis que es fan respectar i que ballen fins a
l'extenuació per a esplai de petits i de grans.
Els mocadors vermells, element indispensable per a la celebració
de Sant Antoni a Artà, i les camises blanques començaren a envair
el carrer de «la casa del Trui». Enguany, com que la festa queia en
diumenge, el centre antic de la localitat quedà petit davant
l'allau de gent que aclamà el seu patró. Feia anys que no es
recordava una jornada amb tanta de participació.
Un pic finalitzada la primera dansa de l'estol infernal, pels
carrers pròxims a la «casa del Trui» s'hi comencen a sentir
corregudes i rialles. Els jovenets cerquen un racó per poder veure
un ball i per encalçar d'una manera o de l'altra els dos dimonis
d'Artà. Dos diables que no dubten gens ni mica a agafar una
joveneta per treure-la a ballar enmig del cercle infernal que han
format gràcies a les seves canyes.
«Casa del Trui»
Tres són els obrers majors d'Artà, encarregats d'organitzar la
festa de Sant Antoni: Pere Pep Gil, Miquel Cursach i mossèn Antoni
Gili. Però, tot i ser tres, en les vint darreres edicions «la casa
del Trui», d'on surt cada any la comitiva de dimonis i de músics,
ha anat alternant d'ubicació només entre el domicili de Pere Pep
Gil i el de Miquel Cursach.
Enguany, una vegada que mossèn Gili s'ha tornat a instal·lar a
Artà, acabat ja el seu servei com a capellà a Algaida, la seva casa
ha entrat de bell nou en la rotació prevista.
D'ara endavant, l'emblemàtica «casa del Trui» s'alternarà entre
els tres habitatges del obrers majors.
Com és tradicional, la figura del sant patró no sortí ahir
acompanyant els dimonis. La seva aparició es reserva per avui, dia
de Sant Antoni i de celebració de les beneïdes.
L'esperit d'aquesta tradicional festa envaeix Artà cada any. Tal
vegada, el sentiment no es pot entendre si no es viu de ple. Però
són ben pocs els qui, un cop visitat Artà en una jornada tan
important, restin passius davant la celebració. L'ambient vibra i
el fred no té importància: Sant Antoni és de tots i no té edat.
Petits i grans surten al carrer per gaudir de la festa per
excel·lència de tot un poble.
Alguns encara es pensen que sant Antoni és pobler, però qui en
viu la festa a Artà no dubta a defensar que és artanenc. I visca
Sant Antoni!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.