Mor, tal dia com avui, Wallace Clement Sabine, famós físic nord-americà, nascut de Richwood, Ohio, el 1868. Es graduà a la universitat d'Ohio el 1896 i treballà de postgraduat a Harvard. Fou primer de forma provisional un membre del claustre de professors però aconseguí ser el titular de la matèria de física el 1905. Ja el 1895 havia estat inaugurada a Harvard una gran sala de conferències, un auditòrium, que tenia un defecte físic petit però ben important. El que feia la conferència no podia ser escoltat per tota l'audiència a causa de l'excessiva repercussió. Sabine estudià el problema i ho va fer molt destrament. Fotografià les ones sonores pels canvis que aquestes produïen en la refracció de la llum.
Amb aquesta i altres experiències, Sabine pogué ser considerat com el fundador de la ciència de l'acústica arquitectònica i el que fins aleshores era un assumpte de solució casual esdevingué un problema de càlcul i premeditació. Així, Sabine descobrí com midar o mesurar l'absorció del so dins un recinte amb finestres obertes i també tancades. La diferència entre una mesura i l'altra ens indicarà la pèrdua de so en el primer cas. Així mateix calculà la pèrdua del so que era absorbit per cortinatges, catifes i tapissos. Anà descobrint tot un ventall d'absorció acústica segons la intervenció o aïllament de cada material, tots els quals valors eren comparats amb l'absorció standard d'una finestra oberta, en termes de la durada de la repercussió. Descobrí que la durada de la repercussió multiplicada per l'absorció total del recinte era constant i que tal constant variava en proporció al volum del recinte. Aquesta experiència fou anomenada «llei de Sabine» i serví de base per al disseny arquitectònic de les habitacions acústicament convenients. Naixia així l'acústica com a branca de la física aplicada a l'estudi de la naturalesa, transmissió, velocitat de propagació etc. i basada en un fenomen conegut científicament des de l'antigor, segons la teoria que tot cos que produeix un so ho fa degut al seu estat de vibració. Aplicat sobre locals, aquests han de tenir les condicions abans descrites. Això depèn principalment de la reverberació, o persistència del so després de suprimir el focus sonor. Si l'absorció del so degut als materials instal·lats és molt gran, el temps de reverberació és petit o curt.
Deim aleshores, tècnicament, que el local mata el so i si aquest no posseeix una gran intensitat, l'audició és imperfecta i difícil. Però, si, per altra banda, l'absorció és petita i el temps de reverberació llarg, els sons se sobreposen els uns als altres. Així, per exemple, les paraules d'un orador poden resultar inintel·ligibles, ja que seguirem sentint amb prou intensitat una síl·laba després de pronunciada la següent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.