Les noces d'Alexandre Magne (326 aC)

Miquel Ferrà i Martorell02/01/05 0:00

Alexandre es casa amb una princesa persa i es dedica a pacificar el país en diferents campanyes, arribant fins més enllà del riu Indus per l'est i del Jaixartes pel nord. Les seves intencions eren arribar pel Ganges fins al golf de Bengala, però els seus soldats ja no el volen seguir. Un cop ha sotmès tots els regnes de la regió de l'Indus, es veu obligat al retorn. El seu exèrcit és dividit en dues parts, una, de dirigida pel general Cràteres, s'encamina a Susa per l'interior; l'altra, amb Alexandre, ha de recórrer el curs de l'Indus fins a l'oceà. Segueix per terra vorejant la costa i topa amb host enemiga. Malferit arriba a Susa, després de passar moltes penalitats. Ha passat un any. Reorganitza l'imperi ja concebut com una simbiosi gregcopersa, i promou noves campanyes militars. Però el seu imperi entra en crisi, puix que de cada vegada són més nombrosos els rebels i els dissidents. Castiga alguns dels seus generals acusats de corrupció. El seu tresorer Harpal, que ha estafat els seus compatriotes i ha buidat les arques de l'Estat, ha de fugir per a no ser jutjat. Mor Hefestió, l'amic de confiança d'Alexandre i aquest se'n troba molt afectat, entrant en una fonda depressió que el durà a la tomba. L'estiu del 323 aC un atac de cor posa fi a la seva vida, a Babilònia estant. La pregunta que ens podem fer és aleshores... El va sobreviure la princesa persa? Quin era el seu nom? Va tenir cap fill del seu espòs emperador?

Hi pogué haver amor en aquella relació d'Estat? Quina degué esser la seva situació després de mort el seu marit?

La base ideològica de l'imperi d'Alexandre era que en cada país que conqueria, intentava fer legal la seva situació jurídica, assimilant-se als nous territoris: a Egipte es proclamava faraó; a Pèrsia successor del rei de reis; a Cària es feia adoptar per la reina. Així mateix, es casava amb les diferents princeses orientals. Però també sabia promoure el culte a l'heroi, propi de Grècia, prenent suport en les idees dels filòsofs de l'estoïcisme. Entre els seus mèrits es troba el de millorar les comunicacions terrestres, marítimes i fluvials. Desenvolupà una política agrària i comercial.

Finalment, creà un sistema monetari unificat, igualant la moneda grega, l'estàtera, amb la persa, el dàric.

Ha passat a la llengua el nom d'Alexandre com a sinònim de conqueridor i així diuen, per exemple, «si jo no fos Alexandre, m'agradaria esser Diògenes», que és el que va dir quan va veure el cas que feien els cortesans al filòsof. Significa que el que no es pot aconseguir amb la violència, pot caure en les nostres mans a través del diàleg. Un altra sentència famosa és «Alexandre es reserva l'esperança», puix que havent repartit entre els seus amics, abans de marxar a les seves conquistes, la majoria dels seus béns, volgué significar que l'esperança és l'única cosa que no es pot regalar, necessària per a la vida.