Satellites van dur al Casino el seu millor repertori

Els músics demostraren ser la banda mallorquina del moment

28/12/04 0:00

J.C.Palma.
Després de més d'un any sense actuar a Palma el grup Satellites tornà des del Regne Unit, on s'han instal·lat per a la pròxima edició del seu debut al mercat anglès. Diumenge passat ompliren, amb més de 500 persones, la sala Big Big Casino Royale, on el públic feia coa abans d'obrir taquilles, un fet insòlit en l'actuació d'una banda illenca. Si, a Mallorca, el rock and roll es viu amb intensitat a sa Pobla o Muro, diumenge Ciutat va reviscolar.

L'actuació de Satellites va estar precedida de la de The RedSuns, una banda pràcticament desconeguda pel públic, però que compta a les seves files amb membres de grups com Overbooking o Honey Langstrum. El seu rock sonà fort, amb clares vinculacions al rock britànic i es féu mereixedor dels aplaudiments del públic.

A les 00.30 hores Satellites pujaren a l'escenari. Al seu darrere les projeccions de l'artista Joan Alorda posaren color a la música. Sense cap presentació prèvia començà el ritme constant d'Eddie Vedder. La màquina s'engegà però el públic encara desconeixia fins on hauria de pujar la temperatura. La seguiren un tema instrumental i el nou single Will you hold my hand amb el qual el públic començà a botar.

Després, Free in my head i Ardore. El primer climax arribà amb Flamenco, la fusió rock i flamenc de Satellites, en català. Algunes celles s'aixecaren sorpreses. El comentari però es traduí en forma de silenci. Bocabadats per l'acció de la rítmica que colpejà els pits del públic i els obliga a seguir la cançó. «És lisèrgic. Te'n du amb molta facilitat, et captura», apuntà una al·lota.

Llavors el set de Satellites es relaxà, i entra en un momentani oasi de calma. Torna, There is no need for words i I've been dying for a kiss donen un petit descans a l'auditori. Però Satellites retornaren energètics amb Peppermint Parade i el públic ho agraí, ansiosos de més ball en clau pop. Its a joy, She Lives... i Night Cal ho feren rebentar tot. El public cridà corejant les cançons que ja se saben bé. L'encore obligat no es féu esperar amb In another world, Come Shinning i Mirror's fun house.

Acabat l'esforç, al camerí les cares mostraven una mescla d'èxtasi i esgotament. Com quan l'electricitat estàtica et posa els pèls drets i es mescla amb els ecos d'una tempesta sònica que et fa xiular l'oïda.