La línia Àtila (1974)

Miquel Ferrà i Martorell27/12/04 0:00

El 1878, quan l'Imperi Otomà va transmetre el seu domini sobre Xipre en mans del domini britànic, el moviment nacionalista de l'illa es va veure reforçat. Hi va haver un aixecament el 1931 i una llarga lluita d'alliberament de 1955 a 1959. El 1960 era proclamada la independència d'aquesta gran illa mediterrània amb el nom de República de Xipre. Els acords de Zuric i Londres l'havien feta possible. Tanmateix, els observadors indicaren que aquella Constitució imposada al poble xipriota contenia disposicions divisionistes que fomentaven la confrontació i la discòrdia entre els xipriotes d'origen grec i els d'origen turc. Dues llengües i dues religions feien difícil la convivència. Amb una població que tenia un divuit per cent de turcoxipriotes i un vuitanta per cent de grecoxipriotes els problemes es veien venir. Els drets de tres països sobre el jove estat, Gran Bretanya, Turquia i Grècia, augmentarien les rivalitats ja existents. Els xocs entre ambdues comunitats tingueren lloc els anys 1963, 1964 i 1967. Així estaven les coses quan l'illa hagué de viure el pitjor Nadal de la seva història.

El cop d'Estat contra el Govern legítim de Grècia l'estiu del 1974, organitzat i dirigit per la Junta Militar d'Atenes, oferí al Govern d'Ankara el motiu per a la invasió i ocupació de la República de Xipre el juliol de 1974. Els darrers dies d'aquell mateix any, les dues zones restarien hermèticament tancades per la línia Àtila, una tanca que feia servir el nom-codi amb el qual batià Turquia la seva invasió. Estava, finalment, en poder dels turcs, el trenta-cinc per cent del territori de la República, la seva part nord, on es concentrava el setanta per cent dels recursos productors de riquesa. Cent quaranta-dos mil grecoxipriotes s'hagueren de desplaçar des del nord. Hi hagué mil cinc-centes persones desaparegudes. Després, cent quinze mil colons turcs s'establiren a la zona ocupada en una política de fets consumats. La República Turca Septentrional de Xipre, un pseudoestat, només reconegut per Turquia, és un dels problemes que impedeix ara mateix als turcs de formar part de l'Europa comunitària. L'objectiu actual del Govern de Xipre és aconseguir, mitjançant negociacions, una solució justa i viable, sempre sobre la base de les resolucions de l'ONU. Aquesta solució hauria d'assegurar la independència, la sobirania i la integritat territorial. Però com? Com en tants altres casos, el problema humà dels uns i els altres ja hi és present. Les injustícies del passat no poden obviar l'existència de nous turcoxipriotes importats en la passada generació. Això vol dir que entre la gent considerada invasora hi ha xipriotes nascuts després de 1974 i que ja tenen més de vint-i-cinc anys, no havent conegut altra terra que aquella illa. Tot plegat és injust. I el temps treballa per a fer més gran aquesta injustícia.