Neix Adolf Windaus (1876)

Miquel Ferrà i Martorell26/12/04 0:00

Neix a Berlín el químic alemany Adolf Windaus. Aquest científic obtingué molt bones qualificacions en l'ensenyament mitjà i llavors es doctorà a la universitat de Friburg. El nomenaren professor a la de Gotinga. Creia que la seva vocació era la de metge però després de treballar amb Emil Fischer, al llarg d'un any, decidí de dedicar-se a la química. Sintetitzà la histamina. Aquest compost és l'amina que es troba en la clovella de determinades gramínies i en l'organisme animal, formada per la decarboxilació de la histidina. En l'home es troba en gran quantitat en les cèl·lules més grasses, fetge, pulmons, mucosa gàstrica i músculs. S'allibera en el xoc traumàtic, en les inflamacions i en els fenòmens anafilàctics. És un poderós vas depressor i pot arribar a produir col·lapse vascular. És estimulant, també, de la secreció gàstrica, i en aquest aspecte es fa servir per a l'estudi del funcionament de l'estómac. Així mateix intervé en les reaccions al·lèrgiques.

Windaus investigà també el colesterol i la seva estructura. Tots aquests treballs el feren mereixedor del premi Nobel de Química de 1928. També va descobrir Windaus que la vitamina D consistia en una molècula esteroide amb un dels seus enllaços trencats per l'acció de la llum solar. Això explicava raonadament per què en el procés d'irradiació la vitamina D, existent en aliments com la llet i el pa, augmentava el seu contingut mitjançant l'exposició de raigs ultravioletes. També fou Windaus el primer científic que localitzà un àtom de sofre en la molècula de vitamina B1 o tiatina, una fita important en el desenvolupament de l'estructura d'aquest compost, un èxit que porta la data de 1932. Windaus morí a Gotinga el 9 de juny de 1959. Aquestes investigacions entorn del colesterol fou el fonament per a moltes altres intervencions científiques en el camp de la medicina que avui per avui salven nombroses vides.

És una de les glòries de la ciència més d'agrair, això de perllongar l'existència humana. Escrivien, en un llibre de divulgació per a criatures, els professors Tillie S. Pine i Joseph Levine: «Arreu del món hi ha hagut sempre gent interessada a saber com i per què s'esdevenen els fenòmens. També han existit sempre persones desitjoses de saber com es fan les coses i de fer-les més fàcilment. Una munió d'éssers, milers i milers, que amb les seves meravelloses obres feren gran esforços per canviar les nostres maneres quotidianes de pensar i actuar. Els científics i inventors que viuen i treballaen actualment entre nosaltres sumen més individus que tots els que han existit fins ara. Procuren trobar noves cures per a les malalties, ampliar els nostres coneixements sobre els cossos celestes, descobrir noves fonts d'energia i experimentar per tal de descobrir mètodes encara nous de fer i emprar coses de molt diferent gènere».