Els «aguinaldos» i el circ nadalencs (1938)

Miquel Ferrà i Martorell06/12/04 0:00

Es fa una crida, a tots els diaris de Mallorca, per tal que els lectors aportin doblers com a «aguinaldo» pels soldats illencs i no illencs que es troben al front de guerra. En aquestes mateixes dates el «parte» oficial de guerra assegurava que havien estat durament bombardejats pels aparells en base a Mallorca els ports de València, Barcelona i Dènia, aconseguint, en el primer, la destrucció dels molls i la fàbrica de gas. I dies després, un altre «parte» deia que havien estat abatuts onze avions rojos, entre els quals dos Martin Bombers, dos Natachas i cinc Ratas, a més d'un avió desconegut. Mentrestant, la població de Palma preparava les festes de Nadal. El cinema és l'entreteniment públic més freqüentat i els empresaris compten amb produccions cinematogràfiques italianes i alemanyes, principalment les de la casa UFA. Així, en el Teatre Líric, que ocupa el lloc de l'antic Circ Balear, era anunciada la pel·lícula alemanya «La vuelta al hogar», per Zarah Leander.

I la crida als lectors, pel que fa al famós «aguinaldo», era aquesta: «Mallorquín, contribuye al aguinaldo para el combatiente. En las diversas capitales de España lo recaudado asciende a cifras verdaderamente elevadas. Es de esperar que Mallorca no se quedará atrás y aportará su óbolo para que llegue su recuerdo a los que en los frentes defienden la causa de la verdadera España».

Aquesta campanya anava acompanyada per uns pòsters que es veien pertot arreu i eren obra del dibuixant La Fuente i a càrrec del Departament de Plàstica del Servei Nacional de Propaganda. S'hi podia veure un soldat de guàrdia, dins la neu, amb l'abric de coll pujat, casc fins a les celles i màuser amb baioneta calada a les mans enguantades. Més enllà, un caixó de queviures. El full d'un calendari amb la data del 25 de desembre i, damunt el caixó, un endiot farcit, una botella de vi i una capsa de puros. Tanmateix l'espectacle al qual s'acostumarien els mallorquins i que any rere any era presentat al Teatre Balear, vora la plaça de l'Olivar i la presó dels Caputxins, on tants presoners republicans de guerra passaven el seu captiveri. El Nadal de postguerra posava en els ulls dels infants tota una bauxa de llums, colors i miracles. Aquella pista de sorra o serradís, aquells pallassos entremaliats, aquells cavallistes, els domadors de lleons, els malabaristes, els acròbates amb els seus perillosos salts, els equilibristes sobre el filferro, les amazones... Era el preu o el premi, segons es miri, que duria la pau, dos anys després. Diuen que un gran afeccionat al circ, que no es podia perdre funció d'allà on es trobava, era Millan Astray, el fundador de la «Legión»...