Els Rabassa del Coll (1230)

Berenguer Rabassa aconsegueix, en virtut del Repartiment fet per Jaume I el Conqueridor, terres a Palma, un rahal a Inca, part d'un altre a Alaró i una alqueria a Montuïri. Pere Rabassa, per la seva banda, i que com l'anterior i també Guillem Rabassa, secretari del rei, participaren en la Conquesta, obtingué terres en el terme de Palma. Era aquesta una gent natural de Montpeller i que tenia per escut, en camper d'or, un tronc d'arbre amb les seves arrels, de sinople i bordura componada de sabre. No sabem, per tant, si fou Pere o Berenguer el primer propietari dels terrenys que avui formen el barri i districte del Coll d'en Rabassa. Tanmateix, el primer document on apareix tal topònim és del 1343 i hom suposa que devia seguir en mans de la família Rabassa. Aquesta zona, ja ben urbana, se situa entre el torrent Gros, la mar, el camí de Can Pastilla, l'autopista de Llevant, l'aeroport i el camí vell de Llucmajor. Inclou els terrenys de les que foren possessions de Son Mosson, Son Banya, Son Llebre, Son Metge, Son Sunyer, Sa Torre Redona, Son Gallard, Son Manuel i Son Garcies, així com la fortalesa de la torre d'En Pau. Començava a establir-se com a rafal urbà a la segona meitat del segle XIX i Bartomeu Castell hi promovia la construcció d'un oratori, les obres del qual eren acabades el 1897. El temple fou elevat a parròquia el 1930 i destaca per la seva portada neoromànica i, l'interior, per un retaule de Nostra Dona del Carme, obra de l'escultor Guillem Torres. Els habitatges dels carrers que envolten l'església són les més antigues i característiques. Per tal d'eixamplar la zona habitable, el 1891 es procedí a sanejar els aiguamolls i a més de cases rústiques i residencials, hi proliferaren les hortes i els jardins. Riquesa d'altre temps foren les pedreres de marès, emprades, en diferents etapes, per a bastir part de les muralles de Palma.