Neix Jokichi Takamine (1854)

Miquel Ferrà i Martorell03/11/04 0:00

Tal dia com avui neixia a Takaoka, Japó, el químic japonès Jokic hi Takamine. Havent demostrat ja durant la seva infantesa ser persona molt intel·ligent, es graduà el 1879 a la Universitat imperial de Tokio com enginyer químic i s'interessà en la química agrícola. Un cop especialitzat en aquest camp, fundà la primera indústria d'abonaments químics del Japó. El 1890 es traslladava als Estats Units i fundava un laboratori a New Jersey, a la ciutat de Clifton. Allà estant, el 1901 aconseguia aïllar una substància de les glàndules suprarenals, l'adrenalina o epinefrina. El fet existós d'aquella experiència és que Takamine havia aïllat una hormona pura.

L'adrenalina és l'hormona més simple, actualment coneguda i es pot obtenir, fins i tot, per síntesi. La seva acció natural és la mateixa que s'aconsegueix per excitament del sistema nerviós simpàtic (efectes adrenèrgics), per la qual cosa les descàrregues d'adrenalina produeixen estats favorables per a la defensa dels animals al davant de situacions de perill com la hipertensió, la hiperglucèmia, la taquicàrdia, la vasconstricció perifèrica, la dilatació de la nineta de l'ull, la contracció dels músculs horripil·ladors dels pèls... L'adrenalina, per altra banda, injectada en sang, augmenta la pressió arterial, estreny els vasos sanquinis i activa l'acció cardíaca.

Takamine aïllà també de l'arròs una enzima hidrolitzant de midó i li donà el nom de Takadiastasa i, llavors, inventà mètodes per fer-la servir en el procés industrial del midó. Recordem que el midó és un polisacàrid que es forma en els òrgans verds de les plantes per efecte de la funció fotosintètica de la clorofila i que és emmagatzemat en els tubercles, arrels i semences com a material de reserva. Es tracta d'una substància blanca, amorfa, formada per petits grànols de 5 a 50 micres de diàmetre, la qual forma i mida va variant segons el tipus de planta. És insoluble en aigua i si el barrejam amb aigua calenta, s'infla, formant una pasta.

Sempre que es tregui de les llavors dels cereals i llegums, serà el midó pròpiament dit, però quan el treim dels tubercles, com la patata o el moniato, l'anomenam «fècula». La importància d'aquesta substància, el midó, és el seu contingut en «amilosa», cadena linial de molècules de glucosa i «amilopectina», cadenes amb branques de molècules de glucosa. Així, el midó s'hidrolitza quan és bullit amb àcids diluits o per acció de determinades enzimes, i ens dóna el producte final: glucosa.

Takamine, que havia obtingut la nacionalitat nord-americana, morí a Nova York el 22 de juliol de 1922.