EFE/S.B. París/Palma.
La novel·lista francesa Françoise Sagan va morir ahir als 69 anys, víctima d'una descompensació cardiovascular després d'una embòlia pulmonar, en un hospital d'Honfleur, al nord-oest de França. L'escriptora, que portava diversos anys malalta i vivia retirada a prop d'Honfleur, havia ingressat al centre hospitalari fa uns dies, van informar fonts mèdiques.
L'escriptora francesa va ser almanco una vegada a Mallorca. Va ser l'estiu del 1996, el primer de vida de Diari de Balears. En concret el 7 d'agost el redactor Bartomeu Picornell es va desplaçar fins a un hotel de la zona de Formentor en saber que la francesa s'hi allotjava. En arribar els varen dir que havia sortit. El redactor i el fotògraf li deixaren un present, la versió francesa del llibre Miró i Mallorca, de Pere A. Serra Bauzà, president editor del Grup Serra. Quan ja partien va sortir un bidell per anunciar-los que Françoise Sagan els rebria l'endemà i els concediria l'entrevista.
Nascuda el 1935 com a Françoise Quoirez en el si d'una família molt benestant a Carjac (el sud-oest), Sagan va irrompre a la literatura francesa amb Bonjour Tristesse el 1954, quan tenia amb prou feines 19 anys. Sagan deixa una obra marcada per un estil inimitable, elegant, lleuger i gairebé minimalista, de gairebé cinquanta llibres, entre els quals diverses obres de teatre, a més de guions de cine i texts de cançons.
Les seves novel·les, moltes de les quals evoquen la vida sentimental de personatges de la burgesia ociosos, avorrits amorals i presa d'una gran solitud interior, foren traduïts en molts idiomes. No només les obres de Sagan van donar lloc a polèmiques, començant amb els desigs sexuals de l'adolescent Cecile, protagonista de Bonjour Tristesse, sinó també l'estil de vida de l'escriptora, casada i divorciada dues vegades i mare d'un fill. Era coneguda pels seus «excessos»: la seva afició a l'alcohol, les nits blanques, els casinos, els cotxes veloços (gairebé es mor en un accident de cotxe el 1957) i les drogues, fet que li va valer diverses condemnes.
La primera novel·la de Sagan, que li va portar la glòria literària immediata i un extraordinari èxit de vendes -en cinc anys se'n van vendre quatre milions d'exemplars-, va ser portada al cine el 1957 per Otto Preminger amb Jean Seberg, David Niven i Deborah Kerr. A Bonjour Tristesse la van seguir Un certain sourire (1956), Dans un mois, dans un an (1957) i Aimez-vous» Brahms?, totes evocadores d'una joventut «daurada». Aquestes i altres novel·les com La Chamade o Un peu de soleil dans l'eau froide van ser igualment grans èxits.
En els anys 60, l'autora es va llançar a les obres de teatre, com Un chateau a Suede, que era com una versió teatral de la seva primera novel·la, La robi mauve de Valentine, L'echarde o Le Cheval Evanoui. Als 70, continuaria també per al teatre Il fait beau jour et nuit (un fracàs) i, el 1987, L'exces contraaire. A la seva última novel·la, fa sis anys, Sagan va fer una mirada crítica sobre la seva vida. La vida de qui va voler ser escriptora des dels 13 anys i es va convertir en un instant, amb tot just 19 anys, en un èxit literari que ha portat l'autor d'un llibre sobre ella a dir que «va rebre els seus regals abans de Nadal».
«Sempre vaig tenir ganes de viure i escriure. I vaig tenir la sort d'aconseguir-ho», va dir Sagan, el 1998. A més dels seus problemes judicials per les drogues, també els va tenir per l'impagament d'imposts. Així, va ser condemnada a un any de presó, sense compliment, per haver ocultat diners a Hisenda. Sagan va guanyar molts doblers, però els gastava amb la mateixa rapidesa i estava pràcticament arruïnada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.