El judici en contra de Miquel Barceló se suspèn per incompareixença de l'artista

S'haurà de fixar nova data per dirimir la coautoria de les peces reclamades per «Murtó»

L'advocat Nadal Vidal i el ceramista Jeroni «Murtó» (dreta), ahir al jutjat | Foto: S.C.

07/09/04 0:00

P.GIMENEZ./L.MOYÀ.Palma.
L'artista Miquel Barceló no comparegué ahir al judici que havia de celebrar-se al Jutjat número 2 de Manacor per fer front a la demanda interposada pel ceramista Jeroni Ginard «Murtó», que reclama al pintor de Felanitx la coautoria de prop de 350 peces ceràmiques realitzades entre el 1996 i el 2000. La incompareixença de l'artista i la no cumplimentació de les proves requerides per la jutgessa titular de l'esmentat jutjat, Mónica de la Serna, provocà la supensió del judici, convocat el passat abril. La nova data de celebració es fixarà amb tota probabilitat pel novembre.

A la sessió que havia de tenir lloc ahir només van comparèixer la part demandant i, en representació de l'artista, la procuradora Francisca Ribot, que va fer entrega d'un escrit a la jutgessa, el contingut del qual roman sota secret sumarial.

L'advocat de «Murtó», Nadal Vidal, denuncià «l'incompliment de les ordres del jutjat» per part de Miquel Barceló; el galerista i marxant de l'artista, Bruno Bischofberger, la UIB i l'Ajuntament d'Artà. «Cap d'ells no ha presentat la documentació requerida per la jutgessa, indispensable per celebrar el judici», segons la part demandant.

Incompliment
Concretament, Barceló havia de presentar una relació detallada de totes les peces ceràmiques, tant les catalogades com les no catalogades, que havien executat conjuntament al taller de Can Murtó, «sa Taulera» d'Artà. Així mateix, el pintor havia de presentar l'anomenat quadern de Can Murtó, que recull esbossos originals de l'artista de les ceràmiques ja executades.

Per la seva banda, el galerista suís Bruno Bischofberger havia de presentar la mateixa relació, especificant a més la quantificació de la venda de les obres i el destí d'aquestes. L'Ajuntament d'Artà i la UIB, com institucions que financen el Fons Documental Miquel Barceló, havien de presentar igualment la catalogació de les obres en litigi i que segons la part demandant es trobava relacionada a l'esmentat fons.

El fons documental
Tant l'Ajuntament d'Artà com la Universitat asseguraren que no podien presentar les proves requerides perquè el Fons Documental no disposa d'una catalogació de les obres de l'artista. «La jutgessa ens va demanar una relació detallada de les 350 ceràmiques realitzades a Can Murtó que haurien d'estar degudament catalogades i documentades al fons», assegurà Pep Silva, primer tinent de batle d'Artà. Una petició que no es va poder dur a terme, segons Silva, perquè «l'obra de Barceló no està catalogada al fons».

Mercè Gambús, vicerrectora de Postgrau i cap de gabinet del rector, ampliava els arguments de la institució artanenca. «La UIB va remetre un escrit el 3 d'agost on plantejava que la petició estava mal formulada perquè l'objectiu del fons no és el de fer un inventari de les peces de Barceló, sinó que està pensat per recollir tota la documentació publicada sobre l'artista».

Tanmateix, la part demandant assegura tenir testimonis que han consultat aquest inventari d'obres al Fons Documental. Gambús insistí que «aquest no és l'objectiu d'aquest centre i si de veritat existeix no hi hem tingut accés».

La reclamació de coautoria per part de Jeroni «Murtó» es basa en el fet que, en els quatre anys de col·laboració als tallers de Can Murtó, Barceló li va prometre fer exposicions conjuntes, reconeixent en el tracte quotidià aquest caràcter conjunt de les peces. Això no obstant, en els catàlegs editats en les diferents mostres que han exhibit aquestes peces en cap moment no es reconeix la tasca conjunta.