El Ballet de Saragossa combina Mozart i Piazzolla amb «Don Juan»

Per aquesta novedosa adaptació de Don Juan, molt representat al teatre, pero no en el món de la dansa, amb tan sols dues versions en els darrers 60 anys, la companyia de Saragossa ha comptat amb el prestigiós coreògraf alemany Olaf Schmidt i la direcció artística de Patsy Kuppe-Matt. Com explicà ahir Kuppe-Matt, l'obra «s'acosta més a la feta per Mozart que a la de Zorrilla», i destacà l'eclosió musical del compositor clàssic amb el que definí com «el Mozart del Tango, Astor Piazzola». Kuppe-Matt precisà que «és gairebé impossible notar els canvis musicals d'un compositor a un altre. El tango és una música molt sensual i a la representació s'identifica amb les emocions sorgides en el tracte amb Don Juan».

La directora artística explicà que la figura del cavaller tal vegada «tenia millor fama en altres èpoques que en l'actualitat», denotant la vigència d'aquest personatge. «A mi no m'impressionen gens els don Giovanni d'avui en dia. Ara se'ls mira amb un somriure, però el maltractament psicològic de què era capaç és part del dia a dia. L'emancipació de la dona i els constants maltractaments és un paral·lelisme directe amb Don Juan». Així, la dona aconsegueix un protagonisme, i una proximitat emocional amb l'espectador, al mateix nivell que el de Don Juan.

A l'obra, l'emancipació de la dona es reflecteix en el canvi que les protagonistes experimenten, separades inicialment «en una competició per l'amor del galà» i s'uneixen al final, deixant Don Juan «tot sol amb la seva mort», apuntà Kuppe-Matt. «És aquest el punt de reflexió de l'obra, essent un fet no massa comú que la dansa també conti històries».

La directora artística precisà que aquesta adaptació ha estat preparada expressament per al ballet de Saragossa, i s'ha aconseguit que el públic «pugui gaudir de la representació sense ser un expert coneixedor de la dansa, i és això una de les claus del seu èxit».