Un pòquer de reines al Zoo Festival

Vivian Caoba va aparèixer la primera, vestida de viuda alegre i acompanyada de la seva banda, Susushi. La vedet va presentar el seu primer disc, Super Vivian, compendi de versions inèdites de cançons dels setanta i vuitanta com Rufino de Luz Casal o Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto, adherint-se a un format que li agrada denominar «revista-techno».

Va seguir l'actuació de la banda barcelonina Pastora, liderada per la jove sense prejudicis Dolo. El més destacable a nivell escènic: les seves projeccions imaginatives, en clara simbiosi amb el protagonisme electrònic del seu repertori i la temàtica urbana de les seves lletres. El més ballat dels seus temes, com no, va ser Lola.

La que sens dubte va sorprendre va ser Bebe, ja que va evidenciar que qualsevol de les cançons que componen el seu disc de debut, Pafuera Telarañas, pot obtenir el mateix èxit assolit amb el primer senzill, Malo. La barreja de rumba, rock i flamenc de la seva música és la síntesi de la seva veu, capaç de passar d'un dolç murmuri al crit més esquinçador. La producció del debut de Bebe, a càrrec del polifacètic Carlos Jean (comembre de Fangoria), es féu notar també a l'escena felanitxera, amb un so que impactà amb força els assistents, que féu aixecar crits de devoció entre els seguidors més enfervorits.

La gala més femenina de l'estiu va acabar amb el directe de la incombustible Alaska o, el que és el mateix, Fangoria. La presentació del seu últim disc, Arquitectura efímera, va comptar a l'escenari amb la presència de Vivian Caoba i Diabéticas Aceleradas.

En aquest nou treball, i després de més d'una dècada amb el seu projecte Fangoria, Alaska ha aconseguit en aquesta «arquitectura» construir vertaderes joies ballables i hits per repetir una i una altra vegada a les emisores de ràdio. Cançons amb les quals referma la seva relació amb el públic sense perdre un punt de la independència que s'ha conreat després d'anys lluny de les grans multinacionals.