La forma de les panades (1640)

Miquel Ferrà i Martorell19/08/04 0:00

Avui ja ningú no dubta que les panades mallorquines, que és rebosteria pasqual, tenen el seu origen en la tradició jueva, depurades, és clar, del porquim, i reduïdes a la carn de xot i la pasta àzima, entre d'altres ingredients i guarnicions, com és l'amanida de lletuga que també fa referència a l'episodi bíblic que és evocat en el decurs de la festa. Però... I la forma? Direm que hi ha també panades mallorquines de peix i de pèsols per al temps d'abstinència... però, i la forma? Una cassoleta tapada i coronada que ens porta a altres indrets de la cultura europea, especialment dels segles XVI i XVII.

Val a dir que la panada, això és, la conservació de carns adobades dins pasta de farina de blat o altres tipus de farina, fou menjar medieval conegut arreu. El concepte de panada, segons Fabra, és molt més ample, o sia: pasta cuita al forn amb carn, peix, verdura, confitures etc. i «panadó», també apropat a la cultura hebraica i que aquí es diu «cocarroi», fou definit com la panada petita, farcida especialment d'espinacs, panses i pinyons. Per altra banda, i en sentit figurat, la paraula «panada» significa, en el llenguatge popular, engany o parany dins un negoci. Panades amb la mateixa forma que les mallorquines apareixien el 1640 a la Natura morta de Jan Davidsz de Heem, considerat amb justícia un dels més grans pintors del gènere a Europa. Aquest artista flamenc, diuen que d'ascendència jueva, després de passar una temporada a Leyden, s'instal·là a Anvers el 1636 i allà pogué desenvolupar la seva producció més important. Les seves natures mortes es presenten decorades amb exquisides robes de taula i fines vidrieries. En aquest llenç, que fou admirat per Matisse de forma especial i que es conserva al Museu del Louvre, la «panada» és el centre del quadre, entre pa, fruites fresques i vi. Mig oberta exhibeix, amb reflexos daurats, tot el seu contingut de llepolies. Una altra pintura encara més expressiva, executada deu anys després, és La festa del rei de les faves de Jacob Jordaens, oli sobre llenç, que es conserva en el Museu d'Història de l'Art de Viena. Aquí la taula, tota generosa, apareix envoltada de comensals d'ambdós sexes que beuen, riuen i fan bauxa. A un cantó de les estovalles és ben visible la «panada», que el rei ja ha tastat. La forma és la mateixa que durant centúries han seguit els forners de Mallorca. La pintura del nostre barroc, sovint anònima, ens presenta, en diferents avinenteses, el tema de la rebosteria pasqual, sense que la forma de cassoleta coronada hagi patit el menor canvi.