Els Amics del Museu Marítim clamen per la recuperació del patrimoni naval

«La primera via d'acció és recopilar tot els elements relacionats amb el món nàutic abans que es perdin. Se n'ha de recuperar tot el material possible, ja siguin pintures, mapes, cartografies, tot el que es pugui. Després ja tindrem temps de parlar de l'edifici del museu». La frase pertany a Josep Massot, vicepresident de l'Associació d'Amics del Museu Marítim. La seva preocupació principal és que «tinguem el museu i no tinguem res per posar-hi dins, com ha passat a Euskadi».

El segon responsable de l'AAMM destacà que el futur servei cultural de Sóller «no serà el museu marítim de Mallorca: tot i tractar-se d'una bona iniciativa, no tenen peces i si al final s'acaba fent allà ja ens estarà bé». I augurà que la nova infraestructura de Sóller es convertirà en «un centre d'interpretació» que descobrirà l'activitat marítima a la localitat. I és que, en opinió de Massot, «crear un institut que realitzi la nostra tasca de recuperació, restauració i difusió, és molt més complex que tot això».

«S'han de plasmar intencions i això significa posar-hi doblers, intenció i imaginació» i, ara com ara, l'únic que s'ha pogut constatar ha estat l'absència de totes aquestes premisses.

El fet que Mallorca no disposi de cap museu marítim propicià la decisió de cedir les embarcacions a l'Associació d'Amics, l'única entitat de les seves característiques existent a l'Illa. El Consell de Mallorca també els va cedir un espai, una antiga granja de porcs, i els va ajudar a «habilitar-la per custodiar aquestes embarcacions com ja es feia en altres llocs pròxims com Menorca», explicà Pep Massot, vicepresident de l'AAMM.

Les embarcacions recollides són sobretot dels anys 40 i 50, en cap cas naus modernes. «També acull embarcacions menors, el titular de les quals ha mort o les ha cedides». S'hi han aplegat motors, «uns mecanismes que es fabricaven a les Balears de manera artesanal i que han quedat obsolets», explica Massot. En tot cas, lamenta haver de confirmar que «la majoria han desaparegut».

Portes de bou, que han substituït la fusta per materials moderns; la nau de bussejador que l'Autoritat Portuària va cedir; bots felanitxers, sobretot gussis; les gairebé desaparegudes pasteres, el currat d'Alcúdia... són altres exemples de materials custodiats. Totes són embarcacions que si no es recuperen aviat ja no podran navegar mai més per les nostres costes.

Així mateix, l'Associació s'ha fet càrrec del mític llaüt Alzina, un vaixell cedit pels seus antics propietaris que, així com no passa per la porta de la nau, espera fora de l'antiga granja per ser restaurat.

Protecció
L'objectiu d'arreplegar tot aquest material, segons el representant de l'AAMM, «és aconseguir que el dia que es decideixi construir un museu tinguem alguna cosa per mostrar-hi». «És una feina de protecció», afirmà Massot, que la seva agrupació du a terme de manera desinteressada des de fa dos anys.

L'ajuda que es rep per mantenir aquesta nau és del Consell de Mallorca i, tot i ser «deficitària -assenyala l'expert-, això no aconseguirà aturar-nos».

Massot no menysprea les fites institucionals i reconeix les «coses que han fet bé», esmentant-ne com a exemple la restauració de La Balear o «la creació de l'Escola de Mestres d'Aixa». En demanar-li la seva opinió sobre el Museu Marítim, no és optimista i assenyala: «Crec que d'intencions en tenen perquè és una vergonya i un deute històric, però pens que no saben com ho han d'afrontar. Se'n pot elaels seus antics propietaris que, així com no passa per la porta de la nau, espera fora de l'antiga granja per ser restaurat.

Protecció
L'objectiu d'arreplegar tot aquest material, segons el representant de l'AAMM, «és aconseguir que el dia que es decideixi construir un museu tinguem alguna cosa per mostrar-hi». «És una feina de protecció», afirmà Massot, que la seva agrupació du a terme de manera desinteressada des de fa dos anys.

L'ajuda que es rep per mantenir aquesta nau és del Consell de Mallorca i, tot i ser «deficitària -assenyala l'expert-, això no aconseguirà aturar-nos».

Massot no menysprea les fites institucionals i reconeix les «coses que han fet bé», esmentant-ne com a exemple la restauració de La Balear o «la creació de l'Escola de Mestres d'Aixa». En demanar-li la seva opinió sobre el Museu Marítim, no és optimista i assenyala: «Crec que d'intencions en ten