Setmana Negra: la bogeria es viu a Gijón

L'esdeveniment gaudeix d'una presència mallorquina destacada: «Nosotros somos los muertos»

12/07/04 0:00

S.B./J.N./EFE. Palma.
Gijón. Arriba un tren. Ve de Madrid. Cada any ve d'allà mateix. Els passatgers són singulars. Escriptors, per ser exactes. De novel·les, la majoria. De genère negre. Davalla del tren el seu director. És un homenet gras, amb mostatxo. Mig mexicà mig asturià. De prosa fluida i biògraf del Che. Com si fos fàcil ser biògraf del Che. Du a les mans un diari. El seu nom ho diu tot: A Quemarropa. Ell és Paco Ignacio Taibó II i així comença la bogeria a Gijón. La Setmana Negra. Un dels festivals multiculturals més estranys del món. I enguany amb presència mallorquina. De fet, la festa arrencà divendres amb els mallorquins. Fou amb la reedició de Nosotros somos los muertos, el fanzine publicat fa onze anys amb la intenció de moure la consciència col·lectiva davant la indiferència mostrada pels països europeus davant el conflicte dels Balcans.

L'aventura asturiana de la Setmana Negra va començar fa desset anys i s'ha convertit amb el pas del temps en un dels festivals multiculturals més importants de l'estiu.

Editat per Max i Pere Joan, arribà a convertir-se en una revista independent en la qual al llarg de set números publicaren «els autors més innovadors, personals i atípics del panorama internacional com Julie Doucet, Chris Ware, David Mazzuchelli, Lewis Trondheim, Blanquet o Thomas Ott, o els espanyols Gallardo, Olivares, Linhart i Keko», segons el responsable de la seva reedició, Àngel de la Calle. Alguns dels originals d'aquesta revista poden veure's en l'exposició que la Setmana Negra li ha dedicat. Així mateix, el nou número fou regalat aquests dies amb el diari del certamen cultural, A Quemarropa.

L'edició presentada a la Setmana Negra suposa el rellançament d'aquesta publicació, que a partir d'ara tindrà periodicitat semestral i s'editarà en color en un format de 23 per 30 centímetres, en una aposta per la «gràfica activa», des de l'experimentació en temes de disseny.

Paco Ignacio Taibo II ha definit nombroses vegades aquesta trobada com «un certamen literari multigenèric i provocador en el qual la literatura no és el que s'espera».

Cada dia, a l'horabaixa, s'obre el recinte de la Setmana Negra i hi ha l'oportunitat de passejar per una fira on les novel·les negres i de ciència ficció són les grans estrelles. Després s'inicien les tertúlies i les presentacions de llibres, a més de conferències. Alguns títols són tan diversos com els participants: La ciència ficció i la fantasia com a subversió; La història i la novel·la; La novel·la criminal als EUA; Guerra civil: literatura i relectura històrica; La novel·la negra a Espanya; Leonardo revisat o Fotoperiodisme.

A tot això s'hi han de sumar més de cinc presentacions de llibres diàries, partides d'escacs simultànies, actuacions musicals com la de Bebé, Manta RayLos Lunáticos, poesia, cinema, concursos culinaris i la presència dels millors autors de gènere del moment: Robert Wilson, Jose Latour, Pedro Àngel Palou, Luis Sepúlveda, Raúl Argemí, Francisco González Ledesma, José Carlos Somoza, Fernando Marías, Andreu Martín...