L'arribada dels immigrants al «paradís» no és tan fàcil

Tamara Martínez Vilches.Col·legi Lladó.12/05/04 0:00

Actualment, al món desenvolupat s'està produint una arribada massiva de persones d'altres països a la recerca d'oportunitats per començar una nova vida. A l'Estat espanyol, i a les nostres illes en particular, cada any hi ha un percentatge major de la població que prové d'altres estats. Molts d'aquests immigrants arriben sense papers, són els anomenats immigrants il·legals, que en molts casos es veuen forçats a patir unes condicions de vida veritablement tristes.

Moltes d'aquestes persones, per intentar guanyar diners, han de treballar en la neteja domèstica sense estar assegurats o venent còpies pirata de cedés. Són als que s'anomena manters, que treballen per unes màfies que estan perjudicant la indústria musical.

En altres casos són explotats a canvi d'un salari baixíssim en camps o fàbriques, ja sigui sense contracte o amb un contracte indigne d'una societat que es considera desenvolupada.

Però encara hi ha immigrants que tenen treballs pitjors, que s'han de dedicar a la prostitució, a la venda de drogues o a robar per poder menjar. A més, la major part dels beneficis no són per a ells, sinó per a les màfies que els controlen.

Adaptació
La major part d'aquest col·lectiu pateixen problemes d'adaptació a una societat que no comprenen, però no tenen altra opció, ja que han arribat aquí fugint de la misèria i de les guerres civils que devasten els seus estats. Un cop aquí, han de suportar el racisme i la xenofòbia d'una societat que quan tenia l'explosió demogràfica del segle XIX no va dubtar ea emigrar a altres continents per cercar una forma de vida millor.

És inhumà veure aquestes persones treballant desesperadament per guanyar una misèria, mentre altres se n'estan aprofitant.

Però, el més trist és veure que hi ha persones que arrisquen la seva vida intentant arribar en pasteres o amagats en camions a un món que assisteix impassible a la mort de molts immigrants que no aconsegueixen el seu objectiu.

Quantes pasteres més s'hauran d'enfonsar fins que la societat reaccioni?