Editorial Destino acaba de publicar Memorias de un genera, l'autobiografia de Valeriano Weyler, una obra que havia romàs inèdita fins ara. Weyler hi passa revista a la seva vida, començant pels antecedents familiars i acabant pel retorn del Comandament Suprem a Cuba.
Curiosament, el general mallorquí, que s'ha convertit en el símbol de la repressió dels separatistes cubans, confessa a les Memorias que «repugna a la meva condició de liberal, mantinguda al llarg de tota la vida, l'ús de la violència contra pobles, especialment contra pobles que aspiren a la independència».
I és que Weyler fou personatge difícilment encasellable, explica el professor d'Història d'Amèrica Antoni Marimon, per qui no és coherent classificar-lo de conservador. Marimon, que recorda divertides i picants anècdotes del general, ressalta que fou l'únic militar espanyol d'alta graduació del segle XIX que no se sublevà mai, alhora que assenyala la mala relació que tingué amb Primo de Rivera els darrers anys de la seva vida.
El personatge que ordenà l'enderrocament de les murades de Palma adquirí ben ràpidament la condició de mite. Carlos Seco Serrano, autor del pròleg de Memorias de un genera, escriu: «Si hi ha una figura vinculada com un símbol al problema de Cuba és sens dubte la de Valeriano Weyler. La desinformació, convertida en lloc comú vulgaritzat, ha donat lloc al mite i a la mitificació que, sigui positiva o negativa, suposa una falsificació de la història».
No obstant això, reconeix que les Memorias interessen «no precisament per allò que sol identificar amb la gran història», sinó «pel detall subjectiu que revela insospitats matisos de la intimitat del personatge». L'edició de Destino es tanca amb un epíleg de la seva besnéta, Maria Teresa Weyler, dedicat als darrers trenta anys de vida del militar i amb un apèndix documental.
Weyler dictà les memòries al seu fill, Ferran, però l'enfrontament amb Primo de Rivera, els inicis de la dictadura franquista i, finalment, problemes dels seus descendents n'impossibilitaren la publicació. S'ha de tenir en compte que l'oposició de Weyler a la dictadura de Primo de Rivero provocà que aquest ordenàs la retirada del seu nom de tots els carrers i les places que li havien estat dedicats.
Irònicament, fou la destitució com a cap de l'Estat Major Central, ordenat pel dictador, allò que proporcionà a Weyler el temps necessari per escriure les seves memòries.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.