«Pere Capellà sempre recordà els vençuts en totes les seves obres»

Serra va fer un recorregut per la vida de Capellà des del seu naixement el 1907 fins a la seva mort, el 1954. Explicà l'època en la qual Capellà era «un jove ple d'il·lusió que estudiava magisteri, es movia dins l'àmbit d'Esquerra Republicana Balear i destacava com a hàbil glosador que creia en un sistema polític que milloraria, i que publicà Cançons republicanes el 1931».

El 1936 fugí a Menorca, després de ser qualificat «d'home perillós i ser assenyalat pel règim». D'allà anà a l'Escola Militar de Barcelona i el destacaren a Guadalajara. En acabar la Guerra Civil, estigué empresonat fins el 1943. Llavors tornà a una Mallorca de racionaments i pobresa. «Just fa uns dies algú encara el recordava anant amb bicicleta pel Terreno», explicà Serra.

«Al cap de pocs anys, Capellà començà la seva activitat periodística al diari Baleares, escrivint en la secció Coplas sin malicia i firmant com a Mingo Revulgo». La faceta pel qual més se'l recorda és per la seva aportació al món del teatre. «Un dramaturg que sempre recordà els vençuts en totes les seves obres de costums, fresques i satíriques, com El rei Pepet». Pere Capellà morí el 1954. Eren «uns anys molt durs, en els quals el racionament encara era recent».