La sang de Macbeth (1606)

Miquel Ferrà i Martorell18/04/04 0:00

És estrenat a Londres el drama de Shakespeare titulat Macbeth i que és, segurament, la peça teatral més estranya i terrible del gran autor universal. Macbeth fou un personatge real i reial, és a dir, un monarca escocès que regnà de 1040 a 1057 i la fama del qual passà a la història pels seus crims. L'argument del drama és aquest: un dia travessava Macbeth en companyia d'un amic seu, anomenat Banco, una planura deserta. De sobte se li presentaren tres velles d'aspecte ferotge i sobrenatural, que el saludaren, dient-li futur rei d'Escòcia. Al mateix temps, però, li pronosticaren un trist final. Després, dirigint-se a Banco, li anunciaren que els seus descendents pujarien també al tron d'Escòcia. Les coses s'esdevingueren talment com ho havien predit. Un vespre, empès per la seva dona, Macbeth assassinà el rei Duncan, convidat a ca seva, mentre dormia, tot fent servir per al crim el punyal de dos fidels camarlencs, que havien estat adormits amb un fort narcòtic. Comès el crim, es trobava Macbeth molt excitat i nerviós, sense control, però la seva esposa conservant la sang freda, entrà a la cambra del mort i mullant els seus dits en la sang del rei Duncan, taca amb aquesta el rostre i les mans d'aquells dos secretaris, encara inconscients. Diu aleshores al tremolós Macbeth: «Mirau les meves mans. Són del mateix color que les vostres, però estic avergonyida d'haver conservat tan blanc el meu cor».

Tanmateix no trigarà el penediment a ferir el fons d'aquella ànima que semblava tancada a qualsevol sentiment noble. En estar a punt de concloure el drama, a les darreres escenes, Lady Macbeth, adormida, apareix com una sonàmbula portant un llum. El deixa sobre una tauleta i es neteja un i cop i un altre la mà, tot dient:

«Vés-te'n, maleïda taca! Vés-te'n! Una hora, dues hores...! Ja no es veu dins l'infern! Qui haguera pogut dir que aquest vell tingués tanta sang! Com? Per ventura no seran mai netes aquestes mans?

Fan sempre tal olor de sang que no aconseguirien esborrar tots els perfums de l'Aràbia! Oh! Macbeth! Macbeth! Rentau-vos les mans i procurau no estar tan pàl·lid!»

Els comentaristes teatrals no dubten a considerar aquesta pintura del penediment com la més enèrgica que ha pujat mai a cap escenari i, per això, la taca de sang de Lady Macbeth ha passat a totes les llengües com una figura simbòlica.

William Shakespeare (Strafford, Warwick, 1564-1616), va saber pintar amb una veritat i amb una energia admirables tots els sentiments i totes les passions. Els seus drames i les seves tragèdies tenen el mèrit de l'enginy, que és una virtut creadora que manca a molts dels nostres escriptors i artistes contemporanis. Senzill, terrible, burlesc, malencònic, satíric, apassionat... Shakespeare, el més lliure dels genis i la genialitat més alliberadora.