Els propietaris del Rialto venen la sala, que continuarà sent teatre

Encara està pendent que es tanquin els darrers detalls de l'acord

17/02/04 0:00

JOANA NICOLAU.Palma.
La família propietària del cinema Rialto enllesteix les negociacions amb un empresari per vendre-li la sala. En cas d'arribar a un acord, la intenció és en principi reobrir l'espai. La notícia arriba quan fa tot just dos anys que aquest cinema abaixà el teló per darrera vegada després de 76 anys d'història. Ho feia amb una funció de teatre a càrrec de la companyia Tic i que duia el títol de Cadascú a ca seva.

Els darrers anys, havien estat nombroses les negociacions per trobar una sortida a la sala davant la impossibilitat de competir amb els multicinemes. Entre aquestes, el teatre, els concerts en directe, l'especialització en films en versió original anglesa o fins i tot la seva reconversió en cafè teatre... foren algunes de les propostes que o bé s'estudiaren o bé es posaren en pràctica per rellançar la sala, sense gaire profit.

Val a dir que, segons fonts de la propietat actual, la sala s'havia oferit a les administracions públiques, les quals en rebutjaren l'adquisició. Des que oferí la primera sessió, el 3 d'abril del 1926, el Rialto ha viscut una existència plena d'alts i baixos. Durant els anys de la guerra i de la postguerra fou amb el cinema Líric, el Born, el Moderno i La Protectora un dels principals espais cinematogràfics de Palma.

Amb el Moderno, va ser la primera sala a radiar els bans oficials de guerra amb la veu del general Franco i sempre tenia ple. Eren bons temps per al cinema. Devers els anys 60 fou, després del local de Jaume III, el segon de Mallorca a convertir-se en sala d'art i assaig. La nova etapa s'inicià amb la projecció del film Helga. El milagro de la vida, una pel·lícula de contingut didàctic que resultà molt polèmica.

Arran de la fallida experiència d'aquestes projeccions, l'empresari Alexandre Bordoy decidí reconvertir el cinema en una àrea especial. L'objectiu era gaudir dels beneficis de les sales d'art i assaig, però aprofitant el permís per projectar films de característiques artístiques i tècniques inferiors i que, en principi, podien fer pensar en una major rendibilitat econòmica.