El Canto del Loco actuarà dilluns en la revetla de Sant Sebastià

Si hi ha res que caracteritza aquesta formació és la hiperactivitat. A més d'estar contínuament de gira, han publicat cinc discs en tres anys: El canto del loco (2000), A contracorriente (2002), Voy a pasármelo bien (2002) -tribut als Hombres G- En directo (2003) -gravat a la sala Caracol de Madrid- i Estados de ánimo (2003). Dani, líder de la banda, explica que el 26 de gener sortirà al carrer el seu pròxim àlbum, «un directe que s'enregistrà a la sala Biquini de Barcelona i que serà una edició limitada de 20.000 unitats, ja que mai no se'ns ocorreria gravar un grans èxits».

I cóm és El canto del Loco en concert? Dani afirma que la seva posada en escena és «molt familiar». Afegeix que «el públic és sempre protagonista, forma part del xou». Com a avanç, confessa que també realitzen versions com Mediterráneo, de Rebeldes; Sufre Mamón, d'Hombres G; i Chica de ayer, de Nacha Pop.

Sobre la indústria discogràfica, Dani confessa: «No ens agrada que es tracti la música només com un negoci». En aquest sentit, assevera que «moltes empreses han fet les coses malament i ara ho estan pagant».

Com a anècdota, s'ha de comentar que demà s'estrenarà la nova sintonia de la sèrie televisiva 7 vidas, que ells han interpretat, agafant el testimoni del guitarrista Raimundo Amador.

La producció del seu darrer treball, Estados de ánimo, ha estat a càrrec de Nigel Walker, que ha estat unit al grup d'ençà de fa dos anys. Dani comenta que «en tots els discs que em comprava hi apareixia el seu nom. M'agradava com sonaven i l'actitud dels grups que produïa Nigel. És una persona extraordinàriament humil i té un cor enorme. Ho dóna tot pel teu disc i per la teva il·lusió».