Trobant-se a Montpeller, Ramon Llull redacta la seva famosa novel·la Blanquerna, és a dir, en paraules del polígraf, eRomanç d'Evast e de Aloma e de Blanquerna son fil, el primer intent de relat autobiogràfic en la literatura occidental de l'Edat Mitjana, amb un burguès com a protagonista. El llibre, iniciat entre 1278 i 1288 i acabat el 1294, rere la renúncia al papat de Celestí V, ens mostra els cinc possibles estats de la vida: el matrimoni, la clerecia, l'episcopat, el pontificat i l'eremitisme.
Un altre text medieval d'assenyalada importància és eLibro de Alexandre, d'autor anònim, escrit en versos alexandrins i que no pot ser anterior a 1155, on s'hi barregen dades històriques i llegendàries d'Alexandre Magne i aventures bèl·liques i viatges fantàstics aeris i submarins.
En un cas i l'altre, els textos inclouen comentaris sobre els jueus i així, mentre que en el Blanquerna es conta que «Lo cardenal qui servia l'ofici de fomentar la pau a la terra entre els homes de bona voluntat, trametia per tota la ciutat de Roma ses espies d'espiar ni null home era en treball ab l'altre; e açò mateix faïa per diverses terres, e tots jorns tractava de pau aitant com podia. Esdevenc-se, un dia, que una espia que ell havia tramesa per la ciutat de Roma li dix que en aquella ciutat havia un crestià e un jueu qui disputaven tots jorns sobre llurs ligs, e que havien gran treball, e la un era contra l'altre dementre se disputa ven; e per açó cascú portava a l'altre mala voluntat».
En eLibro de Alexandre els relats i els personatges bíblics són mesclats amb les èpiques medievals:
«Fueron las feridas, bolvieron el torneo, non firié más aprissa, Judas el Macabeo, dix el rey Alexandre: Segund lo que yo creo, de bevir estos homes, non han mucho desseo».
Però potser el que més ens pot interessar d'aquest tema, és a dir, el tresor bibliogràfic medieval, és que en els prestatges de l'apotecari de Ciutat de Mallorques Baptista Rutlan, i segons inventari datat el 1507, hi figuren els dos llibres anteriors i també obres d'Averroes, Avicena, Almansur, Hipòcrates, Galienus i Aristòtil, així com d'altres d'autors menys coneguts com Contestí l'Africà, Guigonis Caliocus, Thomas de Garba, Albert de Colònia. Joan de Tornamira, Bubetus Arasus, Bernat Gordo, Joan de Santos i les plomes anònimes que redactaren els volums titulats Lo Alfaquí, Lo Arnau, Lo Nicolau i Lo Mesué (Mossé o Moisès). Finalment, entre més papers, esmentem Pere Espanyol, Isaac de Febribus i Antoni Andrea. En resum, una explosiva combinació de literatura i ciència de les tres cultures: criatiana, àrab i jueva. I alhora, barreja de coneixements clàssics i medievals. No podem oblidar que entre els clients de Rutlan hi havia noms tan diversos i significatius com la vídua de Moisés, el notari Figuera, la vídua de Forteza, l'argenter Pau Torner, Pere Berard, Jaume Fe... És a dir, noms o llinatges que tenen alguna cosa que veure amb el Call o els descendents de jueus conversos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.