Pares fundadors (1864)

Miquel Ferrà i Martorell03/01/04 0:00

És evident que el segle XIX bona part de la cultura mallorquina era eclesiàstica i aquesta, a la recerca d'una pedagogia local i social, s'orientava vers els camps de l'educació i la beneficència. És un moment que veu com neixen i prosperen congregacions i institucions catòliques per a cobrir aquells papers que l'Estat es veu incapaç d'assumir. Així, el bisbe solleric Bernat Nadal fundava el 1808 el Reial Col·legi de La Puresa per a «la formació moral i intel·lectual de la dona mallorquina» i Cayetana Alberta Giménez (Pollença, 1837-Palma, 1922) fundava el 1874 la primera comunitat de Germanes, que es converteix en congregació religiosa per a seguir la tasca d'aquella obra. El prevere Joaquim Rosselló i Ferrà fundava el 1890 la congregació de missioners dels Sagrats Cors. Gabriel Marià Ribas de Pina, també prevere, i la seva germana Josepa Maria funden el 1856 la Congregació de Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Miquel Maura Montaner, prevere, funda la Congregació de Religioses del Culte Eucarístic... Tot això entre d'altres fundacions autòctones de l'època o dels segles anteriors. I tal dia com avui, el pare fundador de la Congregació de les Germanes de l'Empar Terciàries de Sant Agustí, Sebastià Gili Vives, presentava al bisbe el text de les Constitucions d'aquesta, document que en primera plana s'expressava amb els següents mots:

«Exm. i Il·lm, Sr. Sebastià Gili, pvre, director de les Filles de Nostra Senyora de l'Empar; amb el major respecte a V.E.I. exposa: Que ascendint ja a cinquanta el nombre de les Germanes, i formant tres Comunitats diferents, pel triple servei de la Casa d'Expòsits, del Sant Hospital i dels malalts a domicili de què estan encarregades, necessiten un reglament orgànic, que, assenyalant a cada una el seu lloc, establesqui el convenient ordre de dependència entre súbdites i superiores, del qual resulta aquella unió íntima que dóna l'ésser i la vida a tota Congregació; amb aquest objecte han estat redactades les adjuntes Constitucions, que té l'honra de presentar a V.E.I, per a la seva aprovació...».

Aquestes Constitucions eren aprovades pel bisbe el mes de març següent, ja que com deia en el seu comunicat el doctor Miquel Salvà, «nosaltres venim a aprovar-les per tal que pugui tenir començament la seva execució i compliment amb tota la brevetat que reclama el bé de les associades i el profit de l'Institut».

L'objecte específic de la Congregació no era altre que l'apostolat de la caritat envers dels malalts i necessitats, tant dels hospitals com de les cases particulars, i envers de les nines, per tal d'instruir-les en la doctrina cristiana i les altres branques de la saviesa, fins allà on fos possible.