«El jazz de Billie Holiday és rock de veritat»

Sterling, compost per un elenc de reconeguts rockers de l'Illa, no renuncia a la vertadera essència

JOAN CASTELLSPalma27/12/03 0:00

A finals de l'hivern passat Steve Withers (Blackpool, 1964) coincidí en un concert amb Adela Peraita, cantant del grup de pop Sunflowers. La llavor del grup Sterling quedà sembrada i fou, molt probablement, l'inici de la trajectòria d'una banda que ha recollit en el seu si un elenc de músics mallorquins reconeguts per la seva participació en bandes mítiques i que presentarà les seves cançons, per primera vegada, en la revetla de Sant Sebastià.

A Sterling hi trobam un caramull de cares conegudes de l'escena musical de Mallorca. A part d'Adela i Steve, que formà The Fits, la seva primera banda punk a Blackpool el 1978, hi trobam Toni Toledo, bateria de Sexy Sadie; Joan Vich, teclista de Solution i bateria dels mítics Frankenbooties; Paco T., «bluesman» del grup Slide, teloner de Teenage Fanclub en la seva darrera gira espanyola, i Juanjo Rosselló, baixista de Demonio Sánchez i Mom's little lamb.

Sterling practica una rock d'arrels molt clàssiques, molt influenciat per la música dels anys 70 i que, com Steve Withers defineix, «és com la sensació d'obrir una llauna de cervesa». Així, defugint les modes temporals, el grup conjuga «l'elegància amb una ressaca de diumenge dematí, fent la darrera copa quan el sol ja despunta a l'horitzó». Això amb un repertori «que renuncia al pop, que és el que la gent espera. Per nosaltres el concepte de 'menys és més' és la paradoxa que realment ens funciona. Les parts que interpretam estan al servei de la cançó en si», explica Paco T.

El guitarrista precisa que «la veu avellutada d'Adela, combinada amb fuetades doloroses momentànies, fa que et puguis carregar el món tal com l'entenem, fins i tot tocant temes molt tranquils. Escapam del concepte loud and poppy que predomina a l'escena actual».

Steve, lletrista i compositor de la majoria de temes, comenta que les cançons es basen «en temes de tota la vida, el món és molt hipòcrita i la gent està molt acomodada a la butaca digerint televisió i sense parar atenció als sentiments. Els missatges són contundents. El jazz inicial era pur rock. Els més grans, com Billie Holiday o Chet Baker, eren vertaders rockers».