El carrer dels Fideus (1298)

Miquel Ferrà i Martorell27/12/03 0:00

El famós viatger venecià Marco Polo (1254-1323), que havia visitat tota l'Àsia per Mongòlia, retornant per Sumatra, trobant-se presoner, després, dels genovesos, dictava el 1298 a Rusticià de Pisa, la narració dels seus viatges, preciós document on parla amb detall dels costums orientals i dels singulars menjars que se servien a la taula del Gran Khan, com aquella mena de «llargs cucs de pasta» que coneixem, des d'aleshores, com «vermicelli» o fideus. Així, doncs, és creença popularment generalitzada que els tals «vermicelli», pasta de farina de blat, ja sola, ja mesclada amb gluten i fècula, en forma de cordell molt primet, que un cop preparada es feia eixugar en el carrer, com aquell que posa la roba de la bugada al sol, caracteritzaven aquest racó de Ciutat. Des del segle XV els fideus són presents als nostres mercats i a la nostra cuina. L'ofici de fideuer és, per tant, entre nosaltres, medieval i els documents ens parlen d'alguns veïns d'aquesta via pública com Joan Serra, que el 1514 hi tenia botiga de venda de pa i pasta. Hi habitava també una tal Picarda i hi havia posat despatx Joan Sagrera. Carrer curt, en un dels seus cantons hi treballava el paraire Gabriel Fuster i per altra banda, el xueta Baltasar Boga, hi feia de forner i es troba documentat el 1488.

El carrer dels Fideus està, actualment, format per habitatges plurifamiliars del segle XIX, de quatre pisos el de més altura. Presenten balcons de ferro i algunes motllures pròpies del romanticisme. Construïts entre 1860 i 1880, responen a un estil urbà que abunda en altres indrets del centre antic i en el qual destacaren arquitectes com Geroni Sureda i Gabriel Frontera. Entre altres comerços i establiments del carreró, empedrat i sense voravies, hi trobam una bugaderia, un cafè, una botiga de queviures... Es complementa el carrer dels Fideus amb els carrerons de Llum, Pa i Previsió. Potser el més evocador és el del Pa, tot i que és una via minúscula, ben curteta, ressò d'aquell mercat de venedors de pa en els temps medievals. Desemboca, per tres escalons, al davant del mur de la nau lateral oest de l'església gòtica de Santa Eulària.

Per poc que hom alci la vista, veu, de seguida, una gàrgola que representa la famosa «raboa» o rabosa de les nostres llegendes, la guineu comuna, reproduïda pels constructors d'aquelles catedrals dels seles XIII a XV, puix que simbolitza l'astúcia, l'animal que escapa a tots els caçadors i es burla d'ells a la mateixa sala d'àpats. Fugint dels més destres i dels més decidits, ens ensenya que sigui quin sigui el nostre grau de coneixement, sempre hi haurà alguna zona desconeguda. Però també podem esmentar els noms de personatges reals que vivien en aquestes cantonades, com el matalasser Bernat Golçalbes, una tal senyora Massana, un cirurgià que havia nom Pere Andreu, Daniel Fortesa i Daniel Valleriola dels quals no ens consta ofici, el sastre Pere Olivar, el botiguer Jaume Cros, el sabater Macià Tries i el comerciant en ciris, espelmes i candeles Joan Piquer, tots ells documentats entre 1471 i 1514.