Neix Herman Frasch (1851)

Miquel Ferrà i Martorell24/12/03 0:00

El pare de Frasch era molt conegut a Gaildorf, Württemberg, on naixia aquest químic. En aquella època, Alemanya era el millor lloc del món per aprendre química però la jovenesa i les ganes d'aventura el decidiren a emigrar als Estats Units el 1868, durant els dies de prosperitat que seguiren a la guerra civil en aquell país. Pocs anys abans s'havia foradat el primer pou de petroli a Pensilvània i Frasch fou prou llest per dirigir les seves investigacions i esforços vers aquest camp, és a dir, la química del petroli. Aquesta indústria, que començava amb bon peu, presentava, però, els seus entrebancs. El petroli era impur i de difícil venda a causa de contenir composts de sofre, fins i tot després d'una llarga tasca de refineria. El químic alemany, nacionalitzat americà, patentava el 1887 un mètode que permetia eliminar aquests composts per l'ús d'òxids metàl·lics. Així es multiplicava la quantitat de petroli útil i es preparava el combustible per a l'arribada del gran invent de finals del XIX: l'automòbil.

Frasch s'especialitzà, aleshores, en la investigació del sofre, el valuós mineral amb el qual es fabricava l'àcid sulfúric, un producte de primera necessitat per a la gran indústria. La qüestió és que hi havia dipòsits importants de sofre a Luisiana i Texas, però es trobaven a gran fondària, la seva extracció resultava molt cara i no es podia competir amb els preus del mineral importat de Sicília, que era com un autèntic monopoli. Frasch suggerí una solució: adaptar la pràctica dels pous de petroli. Per què no treure el sofre de la terra mitjançant bombejos com es feia amb el petroli? Però la cosa era més complicada. El petroli és líquid i el sofre sòlid. Ni l'aigua bullent el pot fondre. I si es feia amb aigua sobreescalfada, sotmesa a pressió, que es pogués introduir en el sòl per fondre el sofre? L'home féu càlculs i més càlculs i el 1894 ho volgué experimentar en la realitat, no sobre el paper, lloc on se'n sortia amb avantatge. Anà als aiguamolls de Luisiana i féu proves fins que tingué èxit. Com a combustible va fer servir fuel-oil i després de vèncer nombroses dificultats pogué cantar victòria. Era l'any 1902 i el seu procediment, pràctic del tot, el faria universalment famós. Amèrica demostrava tenir unes reserves incalculables de sofre, i per tant, d'àcid sulfúric. Aturaren les importacions de sofre de Sicília (que causà una certa crisi a l'illa mediterrània i molts de sicilians emigraren als Estats Units) i d'aquesta manera els nord-americans pogueren fer servir totes aquelles existències en la seva indústria creixent. Flasch moria el primer de maig de 1914 i tres mesos després esclatava la Primera Guerra Mundial.