Ramon Llull vist per Frederik Koning (1974)

Avui és la Diada del Beat Ramon Llull.
És un personatge universal, el mallorquí dels mallorquins, un patrimoni de tothom, celebrat, objecte de polèmiques, odiat, estimat, genial. Nascut a Palma, o si voleu, Ciutat de Mallorca, a una casa que estava situada a un punt de l'actual Plaça Major (una làpida ho recorda), les generacions intel·lectuals l'han pintat teòleg místic i alquimista, el «Doctor Il·luminat», el savi «Barba florida», «El barbut de la beca màgica», el misteriós patriarca llegidor que apareix a les nostres rondalles, el monstre de saviesa, el mag que supera Merlí, l'autor d'una de les obres més curioses de l'escolàstica i que porta per títol «Ars Magna», un dels escriptors místics més notables de tota l'Edat Mitjana, el fundador de la nostra literatura en llengua pròpia i per extensió de tota la literatura catalana, el poeta que començà provençal i acabà amb sacra versificació, una vida ampla, 1235-1315, constructor de curolles que semblaven impossibles com la conquesta de Terra Santa, missioner d'arrel, martiritzat quasi fins a la mort, gegantí físicament i espiritualment, mestre de cavallers, precursor de les nostres institucions universitàries, l'infant d'Evast i Aloma que ens ha deixat molts trets autobiogràfics en el seu llibre Blanquerna, una figura que es disputen els literats, els filòsofs, els eclesiàstics i, fins i tot, els ocultistes, com podem comprovar a través del doctor en la matèria Frederik Koning, que ens explica en el seu diccionari de les ciències ocultes que «Ramon Llull, també anomenat en castellà Raimundo Lulio, alquimista català que tenia per sobrenom l'Il·luminat. Nasqué a Mallorca, estudià medicina a la universitat de Montpeller, i llavors a Roma, Palerm, Nàpols i París. Fou protegit del rei Jaume II i en fou el majordom.