Nicolau explicarà demà a Cort el seu projecte per a l'edifici de can Oleo

L'arquitecte defensarà l'aplicació d'una solució «respectuosa i valenta»

20/10/03 0:00

MARIANA DÍAZ. Palma.
La restauració de can Oleo, un edifici gòtic propietat de la UIB, situat en el carrer de l'Almudaina, a Palma, ha aixecat opinions encontrades. El motiu és una paret de vidre que els arquitectes Mariona i Pere Nicolau proposen en el seu projecte de rehabilitació com a «realçament i reflex» de l'element més singular de la casa, l'escala gòtica del segle XV i la seva fantàstica barana de rosetons. Refusat en la darrera Comissió del Centre Històric de Cort, els autors l'explicaran el proper dimarts a la reunió quinzenal de l'esmentat organisme. Un jurat de prestigi va premiar el projecte en un concurs públic.

Com a arquitecte dels segles XX i XXI, Nicolau insisteix que la seva paret de vidre no significa «una projecció del nostre ego, sinó un treball delicat i mesurat, però no covard». I qualifica la seva solució per a can Oleo de «respectuosa, valenta, clara i transparent».

Pere Nicolau explica que si es construeix, i ell pensa que serà així una vegada que l'hagi explicat, significarà l'entrada a can Oleo de l'arquitectura contemporània i «realçarà els valors arquitectònics del segle XIV i XV conservats a Can Oleo», diu l'arquitecte que s'encarregà de la restauració de l'edifici modernista del Gran Hotel.

Can Oleo és un edifici del segle XIV-XV ampliat en els segles XVII i XIX. L'element més singular d'aquesta casa és una escala gòtica.

El motiu de la polèmica és una paret lateral a aquesta escala, aixecada en el XVII durant una de les ampliacions. Nicolau proposa en el seu lloc un llenç de vidre gris, subjecte a una estructura també de vidre, que «realçaria» l'escala i la seva barana mitjançant el seu reflex en el vidre. «No es tracta d'un mur cortina, sinó d'un reflex com ocorre amb la Seu en el parc de la Mar. Aquesta paret de vidre és subsidiària, quant menys significativa sigui millor, no és un vidre de fira». Va ser precisament aquesta solució, assegura Nicolau, la que va inclinar el jurat a favor del seu projecte. El vidre «va ser concebut sempre al servei de l'escala».

Els qui defensen el projecte de Nicolau, amb el Col·legi d'Arquitectes al capdavant, al·leguen, com una raó major, que va ser premiat en un concurs públic per un jurat de prestigi en el qual també hi estaven la UIB, Cort i el Govern. I Nicolau apunta que «el concurs dóna aval de nivell arquitectònic».

El projecte va obtenir el vistiplau de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca. En contra d'aquest, hi ha ARCA i la Comissió del Centre Històric, exceptuant els arquitectes.