Cifuentes, els Soler i els moros (1786)

Miquel Ferrà i Martorell17/10/03 0:00

Es prepara una expedició contra Alger com a resposta als actes de pirateria que es duen a terme des d'aquell port islàmic. El rei i el seu govern es mostren disposats a fer cada any una campanya semblant fins que els algerins desitgin i demanin la pau. En el fons de tot això, hi ha una raó econòmica que no és altra que la d'aprofitar les bombes i municions de guerra que han sobrat del setge a Gibraltar, un cop feta la pau amb els anglesos. Cada primavera i estiu, els corsaris algerins ataquen les costes del Llevant i les Balears. Però aquesta expedició, la segona, malgrat estar auxiliada per vaixells de Portugal, no tingué tan bons resultats com la primera. Després, ja molt avançats els preparatius per a la de 1785, l'administració de la Regència demanà un ajustament.

Aleshores s'envià al cap d'esquadra, José de Mazarredo, un plec d'instruccions. Mazarredo marxà de Cartagena amb la seva nau i fondejà a la cala d'Alger. En dos dies s'aconseguí un tractat entre espanyols i algerins, un acord que tingué per base un altre que ja s'havia negociat amb la Porta Otomana i segons el qual, el comerç quedaria en llibertat i també les costes d'Espanya de qualsevol agressió piràtica. Menys entrebancs oferí la negociació amb la Regència de Trípoli i hi cooperà eficaçment, amb reial autorització, el comte de Cifuentes, que era el capità general de les Balears des de la reconquesta de Menorca, el qual es valgué amb bon èxit de la família dels Soler, un dels quals membres habitava a Trípoli. Així, la pau amb Trípoli quedava signada definitivament i el rei recompensava els Soler, cada un segons li corresponia, per aquell bon servei. Un d'aquests, Jaume Soler, fou enviat després a Tunis per tal d'arranjar un tractat amb el Bei d'aquella altra regència nord-africana. Però les condicions dels tunisencs no varen poder esser admeses per l'agent mallorquí, i menys la de pagar una altíssima suma de doblers al Govern àrab. El representant d'Espanya les rebutjà amb dignitat i Jaume Soler fou expulsat de Tunis. Tanmateix, a manca d'un tractat formal de pau, serviren unes treves que el Bei havia negociat amb el patró de nau Alejandro Baselini, que aprovà el rei d'Espanya i que foren revalidades després pel monarca.

D'aquesta manera, el Comte de Floridablanca pogué escriure en aquesta data: «Vossa Majestat té els mars lliures d'enemics i pirates des dels regnes de Fés i Marroc, en la zona oceànica, fins als darrers dominis de l'emperador turc a la Mediterrània. La bandera espanyola es veu amb freqüència a tot el Llevant, on mai no havia estat coneguda, i les mateixes nacions comerciants que l'havien perseguit indirectament, la prefereixen ara amb augment del comerç i marina de Vossa Majestat...»