Gabriela Seguí mostra a la galeria Lebasi el «Deliri» de les figures

Seguí mostra en aquesta ocasió la seva primera exposició individual en una galeria privada, una vintena d'obres amb dues característiques comunes. Es tracta de figures solitàries, totes elles femenines, recobertes per una mena de pàtina «que unifica i dóna uniformitat», explica l'artista.

Les obres, de tècnica mixta, dibuixos, litografies i gravats, estan protagonitzades per «dones en actituds abstretes». El fet que totes les figures presents a les seves obres siguin dones, Seguí ho justifica explicant que «retrat dones com una forma d'identificació».

L'artista afirma que «sempre cerc la figura femenina perquè està més a prop de la meva identitat, està molt lligat a la meva persona». Seguí posa de manifest que sempre ha treballat «amb la figura i el rostre». En aquest cas, però, el que l'artista vol és «intuir més que evidenciar coses». Així, recobreix les seves obres amb «capes superposades de pintura transparent», que difuminen les línies i donen al quadre «una sensació com d'humitat de banyat». El mateix passa amb els seus dibuixos, als quals dóna un efecte «molt humit amb tinta molt aigualida».

Pel que fa al contingut de les obres, segons l'artista aquestes transmeten «actituds humanes molt arrelades a les persones». Així, les dones de Gabriela Seguí exemplifiquen el plor, l'enamorament, el desig, el somni, o el record, «per a mi són com les imatges borroses del pensament». El títol de la mostra fa referència a l'actitud «delirant de les figures» concentrades en les seves sensacions i en la solitud.

Les dones que retrata la jove pintora estan quasi sempre soles, «per fer una sensació més d'intimitat i perquè tots en aquesta vida, ens hem sentit d'alguna manera sols, i quan estam sols és quan més a prop estam de nosaltres mateixos».